WOMANKIND: María María Acha-Kutscher

L'obra de María María Acha-Kuscher (Lima, el Perú, 1968) posseeix un ineludible component feminista que funciona com a eix central al llarg de tota la seva trajectòria. Una de les seves línies principals de treball està composta per collages digitals creats a partir d'un cúmul indefinit d'imatges sense indexar, revistes il·lustrades, llibres antics, anuncis, cartells, àlbums o la web, a més d'altres fetes per la pròpia artista. El seu objectiu és formar un arxiu fictici, però versemblant, que fabula d'un mode particular sobre històries silenciades de dones del passat.

Entre altres, l'exposició compta amb la sèrie Womankind (2007-), projecte artístic que dona nom a la mateixa exposició. El projecte tal com es presenta aquí dona continuïtat a l'exposició individual del mateix nom que va tenir lloc en La Virreina Centre de la Imatge (Barcelona) en 2019. Aquest es materialitza en 2007 i van arribar a participar en ell prop de 300 persones entre associacions en lluita contra la violència masclista, associacions de veïns, artistes dones i homes… El resultat van ser centenars de fotografies d'homenatges, impreses gràcies a les Ajudes a la Creació d'Escorxador de l'Ajuntament de Madrid. Aquest projecte de llarg recorregut està ambientat en una franja temporal que comprèn dos moments importants en la història de les dones: el moviment sufragista britànic de principis de segle XX i la introducció massiva de la pastilla anticonceptiva en els anys seixanta, un període clau per a l'emancipació femenina que permet superar el seu rol passiu de subjugació en la llar i transforma, definitivament, la seva relació amb els homes. Womankind és, alhora, el projecte que posiciona indubtablement a María María Acha-Kutscher com una artista feminista en un moment en el qual no era tan habitual que altres artistes es definissin com a tal.

Una altra de les obres que podran veure's en l'exposició és La Rabbia di Proserpina (2022), políptic fotogràfic compost de 12 imatges de rostres femenins extrets de pintures del Renaixement i el Barroc, que representen passatges de la bíblia i de la mitologia grecoromana, on les dones són sorpreses en actes violents, patint-los o executant-los. En aquest cas, rostres de terror, por i fúria s'entremesclen en aquest políptic per a convertir-se en una peça de lament i ràbia, la ràbia com a motor de canvi en l'imaginari feminista.

El creixement i maduresa de María María Acha-Kutscher com a artista s'ha desenvolupat en paral·lel a la confluència de dues situacions globals que hem viscut en les últimes dècades, especialment des de 2005. D'una banda els avanços significatius del moviment feminista generats per la quarta ona; per un altre, la consolidació d'Internet, les xarxes socials i el smartphone. Aquestes dues circumstàncies transcendentals, una vinculada a la igualtat de la dona i una altra a la manera en la qual ens relacionem amb les imatges d'avui, determinen una nova època on és necessari revisar la construcció del nostre imaginari col·lectiu per a entendre d'on venim i on anem com a societat.