Eugenio Merino Spain, 1975

Les obres d'Eugenio Merino s'equilibren entre creences i incredulitat, paradoxes i lògiques, gust i mal gust, respecte i ofensa. L'artista sovint assumeix un paper cínic i revela visions incòmodes de les societats contemporànies. Al llarg de la seva carrera, Merino ha demostrat la capacitat d'establir un treball transdisciplinari, capaç de fusionar diferents mitjans com l'escultura neorrealiste, pintures, dibuixos o instal·lacions. Troba inspiració en un imaginari popular i en els mitjans de comunicació que combina amb mitjans dialèctics, metafòrics i metonímics per a assemblar les seves obres d'art. L'oposició de realitats diferents, així com els referents i símbols dispars, també generen diferents formes possibles de llegir la seva producció artística. Els elements provinents de la iconografia del segle XXI i els estereotips culturals que han donat forma al pensament occidental es poden trobar en les seves obres d'art amb un sentit afegit d'ironia àcida i sarcasme discursiu.