Helena Vinent Spain, 1988

Helena Vinent treballa amb diferents formats que abasten el vídeo, la fotografia, el text, l'escultura, la performance o la instal·lació. Dissociació, subtítols, soroll, acceleració tecnològica, pròtesis, error, malentesos, polítiques de control dels cossos, aliances identitàries i espais especulatius són designacions que poden servir per a definir les seves línies de recerca artística. La seva obra, travessada pel discurs crip-queer i l’anticapacitisme, aborda la idea de la construcció humana, posthumana i infrahumana, mostrant especial interès per la producció de nous imaginaris que subverteixin les normatives funcionals dels cossos. A través del seu treball, indaga en els límits de l'humà i les conseqüències físiques i polítiques d'aquesta concepció, partint de la premissa que en una societat capacitista el cos assignat com a discapacitat no es llegeix com un cos humà complet.

Graduada en Arts Aplicades a l'Escultura per l’Escola Llotja i en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, actualment està cursant el Màster Universitari en Estudis Culturals i Arts Visuals (perspectives feministes i cuir/queer) de la Universitat Miguel Hernández. Ha participat en exposicions col·lectives i individuals d'àmbit nacional i internacional, en ciutats com Barcelona, Madrid, Rotterdam, Kassel, Palma, Nancy, Montpellier o Ciutat de Mèxic. Ha realitzat residències artístiques a la Fabra i Coats, a Hangar i a La Escocesa (Barcelona) i ha rebut diversos premis i beques, entre les quals destaquen el premi Sala d’Art Jove, la beca Guasch Coranty, la beca de producció d'Hangar, la beca d‘Arts Visuals de la Fundació Güell, la beca de producció de Baumannlab, la beca Creació i Museus de l’ICUB, el premi Generación 2021, la beca per a la Recerca i la Innovació en l'àmbit de les Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya, la beca Premis Barcelona 2020 i el premi Miquel Casablancas. La seva obra està en les col·leccions de la Fundación Montemadrid, de la Fundació Guasch Coranty, de la Fundació Güell, de Sant Andreu Contemporani i del MACBA.