This series of drawings with magnetized iron filings on paper brings together a collection of isolated buildings next to cypress trees. Some of these buildings are derived from engravings by...
This series of drawings with magnetized iron filings on paper brings together a collection of isolated buildings next to cypress trees. Some of these buildings are derived from engravings by Piranesi, while others represent residences where essential artists and thinkers were born, lived, or died, influencing Daubanes' artistic practice. The presence of the cypress refers to a characteristic of southern France that dates back to the time when Protestants were excluded from common cemeteries. Forced to bury their deceased relatives in their own gardens and based on the popular belief that this elongated tree helps souls to ascend, the Protestant population initiated the tradition of planting cypresses in private homes.
Esta serie de dibujos con limaduras de hierro magnetizadas sobre papel reúne una serie de edificios aislados junto a cipreses. Algunos de estos edificios proceden de grabados de Piranesi y otros representan residencias donde nacieron, vivieron o murieron artistas y pensadores fundamentales para la práctica artística de Daubanes. La presencia del ciprés alude a una característica propia del sur de Francia que se remonta a la época en que los protestantes eran excluidos de los cementerios comunes. Viéndose obligados a enterrar a sus familiares difuntos en sus propios jardines, y basándose en el creencia popular de que este árbol alargado ayuda a las almas a elevarse, la población protestante inició la tradición de plantar cipreses en casas particulares.
Aquesta sèrie de dibuixos amb limadures de ferro magnetitzades sobre paper reuneix una sèrie d'edificis aïllats al costat de xiprers. Alguns d'aquests edificis provenen d'aglomerats de Piranesi i altres representen residències on van néixer, van viure o van morir artistes i pensadors fonamentals per a la pràctica artística de Daubanes. La presència del xiprer fa referència a una característica pròpia del sud de França que es remunta a l'època en què els protestants eren exclosos dels cementiris comuns. Obligats a enterrar els seus familiars difunts als seus propis jardins i basant-se en la creença popular que aquest arbre allargat ajuda les ànimes a elevar-se, la població protestant va iniciar la tradició de plantar xiprers a cases particulars.