L’artista Regina José Galindo (Ciutat de Guatemala, 1974) és coneguda internacionalment per denunciar sense descans la violència contra les dones, amb uns treballs amb els quals sovint es posa en situacions extremes i s’exposa a la humiliació. Va guanyar el premi a millor artista jove de la Biennal d’Art de Venècia del 2005 per Himenoplàstia, l’obra amb què va documentar la reconstrucció d’himen a la qual es va sotmetre per denunciar que hi ha països on la virginitat continua sent un requisit perquè les dones es puguin casar. I fa pocs anys, en paral·lel al cas dels violadors de la Manada, va fer una altra performance colpidora en què set homes es masturbaven al seu voltant fins a ejacular al seu damunt.
Aquestes dues obres es poden veure en l’exposició que li dedica la galeria barcelonina ADN (Mallorca, 205) fins al 20 d’agost, comissariada pel crític i comissari Fernando Gómez de la Cuesta. “Soc molt catàrtica, generalment reacciono a les meves emocions instantànies”, explica l’artista amb un discurs precís i contingut. Per a ella, la provocació és un “resultat inconscient” i no una línia de treball. I malgrat la duresa, Galindo continua treballant amb el seu cos assumint-ne totes les conseqüències. “Ser el subjecte i l’objecte de les meves obres significa un compromís absolut d’entrega, de donar el teu cos i la teva ment per fer una acció”, diu. Alhora, Galindo és conscient que els canvis no els produeixen els artistes sinó els moviments socials. “Els moviments socials són l’únic que causa una revolució. Els artistes som uns éssers que a través de la metàfora ajudem a mostrar la realitat des de diferents perspectives. Generem diàleg i debat, però bàsicament és la lluita social la que genera els canvis”, admet.
A Guatemala, com a Espanya, es van renovar les lleis de gènere, però no n'hi ha hagut prou. “El sistema operatiu de justícia no està preparat per aplicar aquesta legislació. Els operadors continuen sent petits o grans dinosaures de generacions anteriors que segueixen pensant sota la legislació anterior”, lamenta l’artista. A Guatemala la situació és terrible: cada dia desapareixen entre quatre i set dones. “Cridar i dir-ho és una qüestió de trencar el silenci i parlar sobre la realitat”, adverteix. En els últims dos anys Galindo ha treballat a diversos països europeus i ha presentat peces com Aparicions i La nostra venjança més important és estar vives, amb les quals denuncia els assassinats masclistes i el fet que després del confinament en països com Itàlia , Alemanya i Espanya moria una dona a mans de la seva parella cada tres dies.
[...]
