Abdelkader Benchamma (Masamet, França, 1975) és considerat un dels noms destacats a França en el camp del dibuix. Com a finalista de l'última edició del premi Marcel Duchamp, va tenir l'oportunitat d'exposar al Centre Georges Pompidou durant tres mesos. La barcelonina ADN va ser una de les primeres galeries a donar-li suport, i fins al 19 d'abril s'hi pot veure la cinquena exposició que li dedica, una experiència que ha fet que la galeria es convertís en el taller improvisat de l'artista, ja que va acabar alguns dels treballs de l'exposició, una part dels quals seran a Arco, i va pintar un parell de murals dins la mateixa sala. "A vegades enganxo fotografies damunt les teles, i vam fer-ho en l'últim moment a la galeria. També vam muntar les teles en els bastidors", explica Abdelkader Benchamma. Els seus treballs, entre abstractes i figuratius, tenen moltes capes: contenen referències clàssiques tan literàries com artístiques, elements extrets de la ciència, del disseny gràfic, el còmic i l'art urbà. Per a Benchamma, és "una mica estúpid" limitar-se a fer recerca i trobar referents en l'art contemporani.
Entre els treballs exposats a ADN criden l'atenció una vintena de dibuixos que tenen el punt de partida en el Llibre dels cometes, un tractat del segle XVI en què els cometes són representats de les maneres més sorprenents, com poden ser "una creu, un arbre en flames i una espasa", com diu l'artista. "He intentat fer el Llibre dels cometes d'avui, on hi ha drons i satèl·lits", diu l'artista. L'exposició porta per títol Des astres, i Benchamma recorda que sona com la paraula "desastres" perquè en els seus treballs ressonen, encara que no sigui d'una manera literal, problemes com el canvi climàtic i les pors del món actual. Aquesta mateixa idea es troba en el mural que ha fet a sala, on hi ha un vídeo que recorda, segons el crític Sébastien Planas, "una cèl·lula malalta, amb taques blanques proliferant com a bacteris o tumors en un escàner".
