El poeta Federico García Lorca va ser assassinat entre Víznar i Alfacar, i al terreny on va ser afusellat i enterrat dècades després s'hi va fer un parc. En aquest parc s'hi va fer una font a sota de la qual es va enterrar una bossa amb restes humanes, l'exhumació de les quals les autoritats andaluses impedeixen. Per això, García Lorca continua sent, com diu el seu gran biògraf, Ian Gibson, com "el desaparegut més famós del món" i "el desaparegut més famós i més estimat del món". L'artista Eugenio Merino va presentar al febrer a la galeria Memoria de Carabanchel (Madrid) una de les obres més colpidores sobre Lorca: una instal·lació titulada Ruïna protagonitzada per una escultura del poeta dins una fossa excavada al bell mig de la galeria, de la qual van arrencar el terra per donar versemblança a l'espai.
L'artista ha continuat el projecte amb una exposició, titulada Banc públic, que està en cartell a la galeria ADN fins al 9 de novembre, en un espai que vol recordar "una capella laica", tal com diu Merino. Una altra vegada, es tracta d'un treball esfereïdor, consistent en un banc públic de formigó a l'interior del qual hi ha una escultura de Lorca com la que va mostrar a la galeria Memoria. "El georadar que es va fer servir per trobar aquella bossa amb ossos va detectar una capa de 20 centímetres de formigó damunt la bossa dels suposats ossos de Lorca, o de qui fossin", deia Merino fa unes setmanes al Museu de l'Art Prohibit durant una conversa amb el periodista i expert lorquià Víctor Fernández, que ha col·laborat amb ell en tot el projecte.
Per a llegir l'article complet, fes clic en el següent enllaç.