Aquest anys se celebra el 10è aniversari d’Art Nou, esdeveniment anual organitzat per Art Barcelona, que permet veure el treball d’artistes joves durant els mesos d’estiu a diferents espais, tant de Barcelona com d’Hospitalet de Llobregat. En la present edició participen una vuitantena de creadors que mostren els seus treballs recents a 32 galeries i espais. Conjuntament amb les exposicions individuals i col·lectives es desenvolupen una sèrie d’activitats, com per exemple visites guiades, tallers per a joves comissaris i artistes, programes per a col·leccionistes i performances.
Art Nou es pot considerar com una plataforma de l’art emergent que serveix per donar visibilitat als joves creadors -menors de 35 anys- on es pot apreciar el grau de qualitat de les seves propostes, fent que les galeries s’hi fixin per després formar part del circuit comercial.Tanmateix, les galeries que mostren les obres dels artistes opten al Premi Art Nou 2021, on la millor peça obtindrà 2.000 € que dona La Capella (ICUB), atorgat per un jurat compost per Pilar Cruz, Núria Gómez i Ismael Chappaz.
Joan Pallé a ADN
Dins Art Nou ADN galeria presenta l’obra de Joan Pallé (Lleida, 1989), que actualment viu i treballa a la ciutat suïssa de Basilea, ja que està realitzant un Màster a l’Institut Kunst en HGK, FHNW. El títol de l’exposició és L’amor altre, mitjançant un grup de petites escultures, cartells, revistes, flyers i entrades de cinema, amb l’objectiu d’ensenyar al públic “els resultats de la seva particular recerca sobre les representacions de relacions no monògames al cinema”.
A pesar de la seva joventut ha exhibit els seus treballs en diferents ciutats catalanes i europees. És llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. El 2017 va fer una residència a Fabra i Coats en el programa de residències Sant Andreu Contemporani. El mateix any va rebre una beca Erasmus per anar a estudiar a Middlesex University de Londres. Altres beques que li han concedit son les de producció al Centre d’art La Panera de Lleida (2017), de residència i producció a Homessesions (2018) i de recerca a la Sala d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya i al MACBA (2018). Ha obtingut diversos premis, entre ells art<35 art de Banc Sabadell i Galeria Trama, Roca Umbert Fabrica de Creació (2019) i el Premi Biennal Larva al millor artista jove de Lleida (2017).Durant la seva estada a Basilea s’ha unit al projecte d’habitatges col·lectius i espais oberts Palazzina, sent un dels seus comissaris. L’any 2019 va ser finalista dels Premis ACCA, dins de l’apartat de Projecte artístic, gràcies al projecte Negativeland.
Joan Pallé sol desenvolupar un treball que gira entorn de la teoria crítica des d’una perspectiva que uneix la ironia, la subversió i la denúncia social, a partir d’un “imaginari visual hegemònic que introdueix referències de la contracultura”. Els seus projectes parteixen de llibres, personatges celebres, experiències personals, records del passat, investigacions sobre aspectes socio-polítics i dels mass-media. A les seves exposicions utilitza diferents recursos materials, on la imatge i el text són essencials en les seves creacions, mitjançant instal·lacions, fotografies, vídeos, pintures, dissenys i accions.
L’amor altre
L’exposició que es presenta a ADN galeria es fruit d’un treball de recerca realitzat l’any passat que té com a objecte les relacions no monògames dins de l’àmbit cinematogràfic, concretament amb tot allò que es pugui relacionar amb el concepte de ménage a trois, orgies, relacions lliures, i sobretot les que no afecten només a la parella, sinó que van més enllà d’aquesta.
L’artista ho presenta des de diversos punts de vista, partint d’una sèrie d’escultures que es disposen damunt d’una taula de fusta creada per ell mateix i unes altres penjades d’un mòbil. A més, repartides per tota la sala hi ha un grup de cartells, fotografies i revistes que fan referència a pel·lícules com Design for líving (1933), del cineasta alemany Ernst Lubitsch, encara que va desenvolupar la majoria de la seva carrera als Estats Units, destacant sobretot en el terreny de la comèdia d’humor i de la sàtira política.
Una altra pel·lícula que apareix es Jules et Jim(1962), de François Truffaut i Lions Love (1969) de la belga Agnès Varda, així com algunes sèries de la plataforma Netflix, com She’s gona haveit (2017), del polèmic i controvertit director Spike Lee i Wanderlust(2018), de Luke Snellin i LucyTcherniak. Totes aquestes pel·lícules han estat ben analitzades per l’artista amb la idea de donar-les-hi un caire diferent a com han sigut creades, i per tant, fer-ne una “nova lectura que permeti entendre i afrontar les configuracions de relacions altres en les societats urbanes contemporànies”.
Les escultures que s’exhibeixen són totes de petit format i representen diverses situacions que es produeixen en les pel·lícules al·ludides anteriorment. Per una banda sorgeixen personatges nus en diverses postures sexuals, tant fent un trio com una orgia. Curiosament, hi ha una escena que recorda l’escultura La bèstia i el sobirà que, en un primer moment va ser prohibida la seva exhibició però que un temps després es va veure al MACBA l’any 2015, obra de l’artista InesDoujak, on mostrava un pastor alemany que penetrava una militant obrera llatinoamericana, que a la vegada sodomitzava al rei Juan Carlos I.
El tema sexual també va sorgir en un dels seus projectes anteriors com va ser Postfordisme i seducció, que fa referència a les relacions afectives en el sexe com és el cas de les societats urbanes occidentals en l’actualitat, on les aplicacions del mòbil, com per exemple Tinder, es basen en mantenir el “treball productiu i les relacions intimes”, ja que per a l’artista existeix una relació entre el cos i l’economia i, per tant, no deixa de ser simplement un acte mercantil.
En canvi, les escultures que ens trobem damunt de la taula són més variades, ja que representen un càmera que està filmant una escena on actuen tres personatges fent l’acte sexual i a un altre lloc apareixen dos homes i una dona elegantment vestits corrent, i al seu costat hi ha un cartell que posa Private Party.
Amb aquest treball Joan Pallé vol mostrar que les relacions sexuals no solament són entre dues persones, sinó que també hi intervenen tres, siguin del sexe que siguin, encara que per les imatges que s’exposen, solen ser dos homes i una dona. Els exemples en els que es basa l’artista són ben diversos, ja que hi ha films de directors destacats com Lubitsch i Truffaut al costat d’ altres com Snellin i Tcherniak a través de sèries per a la televisió, cas de Netflix. En conseqüència, ha volgut preguntar-se fins a quin punt les relacions sexuals condicionen l’ésser humà en la seva vida quotidiana, sigui afectiva o no.
