ADN Galeria presenta la quarta exposició de l'artista i científic Pep Vidal que desenvolupa un treball d'hibridació en plantejar la transversalitat del pensament. La seva línia d'indagació científica és una constant en el seu cos artístic i és a partir de la seva formació que centra l'interès en la complexitat i la sensibilitat dels sistemes i les interaccions. Amb la convicció que l'experiència personal i vital ha d'estar vinculada als processos creatius, decideix abordar les inquietuds artístiques des de la imbricació amb la ciència. La mostra Air de … reuneix projectes recents al voltant de l'aire i de les seves propietats físiques per reflexionar sobre les maneres de fer que ens han portat fins a l'actual crisi ecològica. Amb aquesta prospecció aprofundeix en les qualitats físiques i conceptuals de l'aire, especialment a partir del paper bombolla.
Art i ciència són dues formes de coneixement aparentment allunyades, però en ambdues les línies d'observació i el procés de recerca tenen en comú procediments força anàlegs. Les activitats científiques i les artístiques són complementàries per explorar el món: quan les disciplines es desborden i les fronteres s'esborren s'encén l'espurna de la innovació. Tots dos camps d'estudi requereixen una creativitat estretament correlacionada. Hi ha diferències, però són moltes les similituds que hi ha entre el procés d'estudi científic i el procediment creatiu artístic. La imaginació, la invenció o la creativitat són marques inseparables de la producció científica. Així com el qüestionament i la voluntat de conèixer creuen la pràctica artística.
Art i ciència poden retroalimentar-se i generar innovadores creacions. La singular trajectòria de Pep Vidal (Barcelona, 1980), llicenciat en Matemàtiques, màster en Fotònica i doctorat en Física -amb una tesi sobre algorismes matemàtics enfocats a millorar la precisió dels instruments utilitzats al sincrotró ALBA- així ho demostra. Com ell mateix reconeix: «Per a mi cada cop és més difícil saber si el que estic fent és art o és ciència. En tots els meus projectes artístics hi ha una component científica molt important. A diferència de la ciència, l'art em permet transmetre de manera més directa els meus interessos personals". Defensa que tant científics com artistes comparteixen la multidisciplinarietat: en el camp de la ciència és cada cop més comú que científics de diferents camps treballin en col·laboració i el mateix passa al camp de l'art. Creu que moltes vegades, la millor manera de comprendre una idea complexa o poc intuïtiva és a través d'una representació visual. En el seu cas -diu- sovint una obra neix d'una formulació científica que evoluciona cap a un costat més artístic, això fa que gran part de la seva dedicació tingui sentit tant en un context científic com artístic.
Per fomentar aquesta mirada interdisciplinària, moltes de les seves obres neixen de la complicitat entre institucions artístiques i científiques. Això fa que gran part dels seus anàlisis tinguin sentit en un context tant científic com artístic. El procés creatiu li permet tractar de manera més directa i personal els temes que l'interessen; molt més difícil d'aconseguir en ciència. En art, la translació del propòsit o del pensament és més directa.
La mostra Air de … reuneix projectes recents al voltant de l'aire i de les seves propietats físiques. L'any passat Pep Vidal va comprar un objecte online, que venia de Gran Bretanya cobert amb paper de bombolles d'aire per esmorteir els cops durant el transport, i es va preguntar d'on venia aquell aire. Aquestes qüestions sense resposta són l'inici conceptual del projecte que neix 102 anys després de l'aire de París, quan el 1919 un amic sol·licita a Duchamp, des de la seva residència a Nova York, que el porti del seu viatge a Europa novetats i aires de París. Així, construeix una gota de vidre amb aire de París i se la regala al seu amic de tornada. Era el començament dels ready-mades, objectes trets de la realitat i posats a l'esfera de l'art per la simple acció i voluntat de l'autor.
Per a l'exposició, Vidal volia connectar amb l'essència de la icònica obra "Aire de París" i ho va fer a través d'un gerro dels anys 20 de l'empresa de vidres Schneider, que estava situada a París per intervenir amb l'aire del mateix lloc i de la mateixa època. Després va començar a calcular el volum d'aire que hi ha dins les bombolles de cadascun dels dos atuells i el resultat és el següent: 3,79 cm³ dins del gerro i 50 cm³ dins la gota de vidre de Duchamp. Per altra banda, s'exhibeixen un gran nombre de mostres de papers bombolles de diferents països, reunits de llocs diversos on se'ls ha anat trobant. Una tria a partir dels països que ha visitat, però també de les botigues i la gent que l'envolta. Més endavant, els ha classificat i posat en urnes de metacrilat per qüestionar-se quina qualitat d'aire respirem, alhora que es planteja la globalitat del món on vivim.
També es mostren dues peces fetes amb rotllos de paper bombolla, mesurant el volum confinat d'aire que hi ha dins de les bombolles, així com un estudi en què s'ha mesurat, amb gran precisió, la quantitat d'aire que hi ha dins d'una gemma d'ambre de fa més de 100 milions d'anys. Finalment, hi ha tres peces més transversals: És fàcil passar una frontera (si ets un núvol) és un vídeo de doble projecció on es veu (tant des de la frontera francesa com catalana), un núvol que està travessant aquesta frontera només seguint les lleis de la termodinàmica. Igualment, a La llum que no s'apaga, l'artista evidencia, a través d'una placa solar i una llum, els fotons que han sortit del Sol i finalment han arribat, després de travessar milers de km, al terrat de la galeria, transformats en electrons, i alhora, en llum. Finalment, Blown tire, és un pneumàtic que va trobar a la carretera a Texas, prop de la frontera amb Mèxic i se'l va emportar per tot el recorregut del seu viatge. Li va semblar una paradoxa tots aquests quilòmetres nous que feia la roda, amb avió i amb cotxe, i es va demanar, si hi havia alguna possibilitat de saber si la roda va fer més quilòmetres abans o després que la recollís.
Pep Vidal centra la seva investigació en els càlculs infinitesimals -canvis infinitament petits- que es produeixen constantment a tot arreu. És a dir, en els canvis imperceptibles a l'ull humà i que, precisament per aquest motiu, resulten enormement sorprenents. La seva mirada analítica, amb interessos propers al pensament abstracte, atorga una visió disruptiva per al món de l'art. Ha guanyat diversos premis entre els quals destaquen el GAC (Galeries d'Art de Catalunya) 2019 a la millor exposició d'artista emergent en galeria; Generaciones, Montemadrid Foundation Generation Award (2016-2017); Visual Arts Grant, Fundación Botín (2016-2017), Premi Propostes VEGAP (2014) i BCN Producció La Capella (2013).