Com a text curatorial d’aquesta exposició, Núria Güell ha decidit fer públic el projecte Morir d’amor, que va presentar al Premi de Videocreació el 18 d’octubre del 2023.
MORIR D’AMOR
Assaig de desconstrucció de l’ideal de l’amor des d’allò teatral
Barcelona, Premi de Videocreació, 2023-2024
INTRODUCCIÓ
D’una banda, tenim la cultura i les seves representacions culturals: Fedra, Èdip, Medea, Antígona, Narcís, Adam i Eva, Els amants de Terol, Calisto i Melibea, Romeu i Julieta, Carmen, Tristany i Isolda, Juan Tenorio i Doña Inés, gairebé tots els boleros, les bachatas i, fins i tot, el perreo. La llista de representacions culturals al voltant de l’amor seria inacabable: des de la mitologia grega i les seves tragèdies, travessades pel catolicisme, passant per l’amor cortès, el Segle d’Or, el romanticisme del xviii i part del xix, fins a les expressions culturals més populars o alternatives dels nostres dies: també Bad Bunny, Rauw o Bad Gyal es pregunten pels estralls relacionats amb l’amor a la nostra època.
D’altra banda, tenim els kamikazes que oficien en nom de l’amor a Déu; tots els nacionalistes que continuen llançant-se a la seva mútua destrucció per amor a alguna pàtria; les adolescents que entenen els trets zelotípics —i la violència implícita— com a signes d’una passió cap a elles; la mare que mata els seus fills perquè no pateixin; donar la vida o treure-la per amor a una idea de revolució social; o l’amant que decideix matar l’estimat abans de perdre el seu amor.
Quina responsabilitat té la cultura en totes aquestes paradoxes? I les produccions culturals? Quins mites xiuxiuegen inconscientment als nostres discursos? Quina relació hi ha entre els ideals de l’època i les identificacions singulars de cada subjecte? Quins ideals ocults darrere de la màscara de les conviccions i les creences compartides al voltant de l’ideal de l’amor, es presencien per transformar la coacció en persuasió? Les fonts de l’amor es poden renovar?
Fes clic al següent enllaç per a continuar llegint.
