Among the remains of the underground aqueduct of Naples, Adrian Melis gathers a group of people from the neighborhood to collectively evoke what is no longer there: water. Foley Art, a technique used in cinema that can reproduce specific sounds using different types of objects, was employed for this purpose. The water that once flowed in the channels of the Roman aqueduct is evoked through the sounds created by participants using various objects collected in the neighborhood. Reflecting on the gap between the ‘active’ and necessary function the aqueduct had in the past and the ‘passive’ and conservative role that the site conserving its remnants has, he involved some of the residents as a workforce, turning a contemplative space into a productive one.

Entre los restos del acueducto subterráneo de Nápoles, Adrian Melis reúne a un grupo de personas del vecindario para juntos aludan de lo que ya no está allí: el agua. Para ello se utilizó la técnica de Foley Art, una técnica utilizada en el cine que puede reproducir sonidos específicos utilizando diferentes tipos de objetos. El agua que alguna vez corría en los canales del acueducto romano es evocada a partir del ruido que los participantes hacen con diferentes objetos recolectados en el vecindario. Reflexionando sobre la brecha entre la función "activa" y necesaria que tenía el acueducto en el pasado y el papel "pasivo" y conservador que tiene el sitio que conserva sus restos, involucró a algunos residentes como fuerza laboral, convirtiendo un espacio contemplativo en uno productivo.

Entre els vestigis de l'aqüeducte subterrani de Nàpols, Adrian Melis reuneix un grup de persones del veïnat per evocar junts allò que ja no hi és: l'aigua. Per això es va utilitzar la tècnica del Foley Art, una tècnica emprada al cinema que pot reproduir sons específics mitjançant diferents tipus d'objectes. L'aigua que abans fluïa pels canals de l'aqüeducte romà és evocada a través del soroll que els participants generen amb diversos objectes recollits al veïnat. Reflexionant sobre la bretxa entre la funció "activa" i necessària que tenia l'aqüeducte en el passat i el paper "passiu" i conservador que té el lloc que conserva els seus vestigis, va involucrar alguns residents com a força laboral, convertint un espai contemplatiu en un productiu.