ADN Galeria compleix 20 anys

Conxita Oliver - El Temps de les Arts

Per celebrar el seu 20è aniversari presenta tres exposicions simultànies de Núria Güell, Helena Vinent i Julio Anaya Cabanding; tres artistes que tenen en comú la denúncia,  la crítica i l’activisme de naturalesa compromesa amb les qüestions que defensen. ADN Galeria és una plataforma híbrida entre mediació comercial i aportació cultural amb l’objectiu de difondre tendències artístiques actuals. El seu programa està enfocat a artistes i produccions que són un reflex del context social en què es generen. Donen suport al desenvolupament de les seves carreres a través d’una política activa de difusió mediàtica, comunicació en línia i presència a fires. Gràcies a la col·laboració habitual amb professionals del sector, mantenen un compromís ferm i impulsen debats sobre les línies de força de la creació contemporània, tant a escala nacional i internacional. Així mateix, dona suport al col·leccionisme emergent amb un assessorament continu i de proximitat. 

 

ADN Galeria presenta Obres completes. Edició de Luxe, una nova exposició individual de Núria Güell (Girona, 1981) en què s’ofereix al mateix temps una mirada completa sobre la trajectòria de l’artista i la presentació de dos nous projectes creats expressament per a l’ocasió.
Activista radical que qüestiona el poder social, polític, cultural i religiós en totes les seves creacions, el seu treball evidencia les tàctiques perverses que s’amaguen sota accions, llenguatges i conceptes i gira entorn de les deficiències de les estratègies de dominació institucional, com els bancs o les forces legislatives i jurídiques. El seu objectiu és confrontar forces polítiques perquè emergeixin aspectes de la realitat social que romanien ocults o fora de focus. Amb aquest propòsit tracta amb subjectes polítics, identitats, persones, lleis, preceptes morals i els relaciona, sempre implicant-s’hi ella mateixa. Amb això, l’interessa detectar les contradiccions ètiques del que funciona com a socialment establert amb la intenció de subvertir les posicions profundament arrelades, desestabilitzar les convencions i repensar-nos com a societat. Els principals recursos que utilitza són les complicitats que estableix amb els diferents aliats que col·laboren a l’obra, l’ús dels privilegis que tenen les institucions artístiques, així com la llicència que li és atorgada socialment per la seva condició d’artista, espanyola i europea. En totes les obres fa servir el seu cos físic, emocional i/o legal, fet que les converteix en històries inseparables de la seva vida personal. Tal com diu la mateixa Núria Güell busca “desafiar les convencions consensuades” i la seva és una aposta per la participació col·lectiva i la resistència política.

 

Temes com els rols de gènere i de la dona, així com la conversió del propi cos en mercaderia, són focals en els seus projectes. L’obra de Núria Güell mostra el ferm compromís amb les carències del sistema i actua de forma proactiva, oferint-ne solucions. El plantejament de les seves recerques és sempre específic, i tracta una realitat concreta que l’artista primer coneix, després aprofundeix i finalment documenta amb una intervenció plena. Actualment, és una de les artistes més destacades en el panorama català i espanyol, amb una projecció internacional consolidada. En els 51+1 projectes que l’artista ha dut a terme en aquest temps, hi ha una constant negociació amb la institució i l’autoritat, que es veuen forçades, increpades o seduïdes per l’artista. Obres completes. Edició de Luxe, ofereix alhora una mirada completa sobre la trajectòria de l’artista a través de les explicacions de tots els projectes (emmarcats i signats) com ara Intervenció (2012) en què crea una cooperativa per poder contractar un paleta a l’atur i desnonat, en què se li encarrega demolir les portes dels edificis comprats a desnonats per la CAM (Caixa del Mediterrani). O, per exemple, Aportacions dels agents de l’ordre (Havana, 2009), en el que va fer una crítica al sistema policial cubà a través d’un videoenregistrament, en el que mostrava com estava sent seduïda, quan els agents cubans tenen prohibides les relacions amb estrangers. També presenta dos nous projectes creats expressament per a l’ocasió, Servicios Exquisitos i 51statements y una demolición, utilitzant i reflexionant entorn de la galeria com a mitjà.

Back to the Present és la primera exposició individual de Julio Anaya Cabanding (Màlaga, 1987) a ADN Galeria i s’emmarca en el Festival Barcelona Gallery Weekend.
Apassionat per la història de la pintura, va començar al carrer com a grafiter, pintant sobre parets abandonades als afores de la ciutat de Màlaga. En elles representava quadres considerats icones de la història de l’art, duent a terme un exercici de dessacralització i traient l’obra d’art del museu per ressituar-la en llocs inesperats i aïllats, desproveint-la així dels seus propis atributs com són la protecció, la conservació i la perpetuació. El seu objectiu era dessacralitzar l’obra d’art i portar-la a contextos que no li són propis, posant en dubte la capacitat icònica de la imatge. En un moment determinat, recondueix la situació i comença a fer servir com a suport objectes que troba en aquests espais (taules de fusta i, sobretot, cartons) per intervenir-los directament. L’atrau el seu aspecte i el caràcter innoble del material que, un cop intervingut, genera una mena d’ambivalència on la imatge del representat es veu interferida per les textures, arrugues i imperfeccions d’aquests suports residuals. En aquest sentit, entén l’obra d’art com un artefacte que apunta a l’espectador amb l’objectiu de desconcertar-lo i sacsejar-li la consciència. El mateix Julio Anaya assenyala que la reinterpretació, la descontextualització, el reciclatge i la inscripció en un àmbit inhòspit són matèries decisives a les seves creacions.

 

La seva pintura, tendent al qüestionament de la seva naturalesa material, troba en el trompe-l’œil una via per fer-se més complexa. Una reflexió que queda subratllada en el suport que elegeix l’artista per “copiar” les obres clàssiques originals damunt cartons que el pintor ha anat rescatant i que ens interroga envers la identitat mateixa de l’art. També en la seva meticulosa reproducció dels marcs originals amb què les obres estan exposades als museus, convida l’espectador a un provocatiu joc de percepcions. Anaya Cabanding considera que en una societat construïda respecte al paradigma de la imatge digital, la idea de la trampa visual vindria a col·locar l’espectador en una zona d’engany, a través de la simulació, de manera que l’obliga a pensar sobre allò que està veient. A mesura que l’art de carrer i l’art urbà han anat ampliant la seva presència, la seva obra intenta plantejar preguntes amb relació a les condicions del sistema artístic actual, en posar l’accent en les institucions museístiques i l’academicisme.

 

Juntament amb les obres creades ad hoc per a aquesta mostra, Back to the Present gira principalment al voltant dels fons d’aquest artista a la Colección Manuel Expósito. Reuneix tant exemples de derivacions constructivistes com surrealistes, que va des del cubisme de Picasso i el suprematisme de Malèvich fins al Dadà de Man Ray, el surrealisme metafísic de De Chirico i, finalment, la irreverència conceptual de Duchamp.

Amb cura d’Helena Vinent (Barcelona, 1988) s’inclou dins del programa Art Nou 2023 on aporta un projecte de recerca i de creació artística que es fonamenta en el seu propi posicionament identitari com a persona sorda i disca (abreviació de discapacitat/da/de).
Artista, investigadora i activista, treballa amb diferents formats que abasten el vídeo, la fotografia, el text, l’escultura, la performance o la instal·lació. S’interessa per la producció de nous imaginaris que subverteixen les normatives funcionals dels cossos, abordant la concepció del que és humà, posthumà i infrahumà des de la seva situació. Com a persona sorda adopta una conjuntura política per fer-nos veure com, en una societat que aposta pels cossos amb amplituds plenes, el cos que es considera “discapacitat” ni tan sols és llegit com a completament humà. L’artista experimenta amb relats que especulen al voltant d’altres realitats, altres cossos i altres imaginaris. Tot té lloc en un espai immersiu amb subtítols, veus i pròtesis que fusionen allò humà amb allò biònic. Tempteja allò que sol considerar-se humà i el tractament discriminatori que solen trobar-se les persones amb algun tipus d’incapacitat. Vinent sempre investiga a propòsit dels límits del cos i per aprofundir en aquest tema, se sol servir de la tecnologia. Proposa criatures que transcendeixen les fronteres de la nostra espècie i ironitza així amb la visió tan reduccionista que se sol tenir de la normalitat. Igualment, la seva obra, està travessada pel discurs crip-queer, una teoria de la diversitat funcional que promou la desnaturalització de les categories de normativització o classificació corporal. Crip significa impossibilitat i va molt en paral·lel amb la teoria queer, en el sentit que qüestiona el cos normatiu.

 

Des de l’experiència personal, indaga en projectes sobre les pròtesis per posar el focus d’interès en la construcció identitària del cos discapacitat. Cada element conté a la vegada diferents interpretacions que trenquen amb la idea de lectura única i de veritat absoluta. S’evidencia l’error, els malentesos i la confusió, que es relacionen amb l’experiència de l’artista com a sorda en la realitat audiocentrista. Es posen a prova els límits de la percepció, dificultant l’assimilació de tot el que succeeix i tensa així mateix el dins i el fora de l’espai expositiu.

 

La festa inaugural es va expandir fins a l’ADN Platform de Sant Cugat —una plataforma per a projectes expositius que consolida l’aportació cultural d’ADN Galeria a Barcelona— amb un programa d’actuacions amb l’acció coreogràfica Discozombi, dirigida pel performer i coreògraf Pere Faura i amb els performers Sara Manubens, Clara Tena, Víctor Pérez Armejo i el mateix Pere Faura. La música va anar a càrrec de DJ set amb Paul O’Neill i Agnes Pe, mentre que Antonio Ortega va presentar una peça realitzada fa uns anys.

June 16, 2023
79 
of 142