Miguel Ángel Sánchez, de la galeria ADN de Barcelona, crea ADN Platform, un centre de producció, promoció i difusió per a l'art emergent en una nau industrial de Sant Cugat del Vallès.
En un moment en què la majoria de notícies sobre infraestructures d'art contemporani es refereixen a tancaments o a desmantellaments de projectes artístics més o menys disfressats per part de les administracions públiques (Can Xalant, Can Felipa, Espai Zero o l'Arts Santa Mònica), són especialment benvingudes totes les iniciatives que impliquin tot el contrari. En aquest cas la bona nova ve del sector privat i no precisament d'un àmbit poc castigat com és el galerístic. Però no a tothom li vénen maldades i aquest és el cas de la galeria ADN de Barcelona, que gràcies al mercat internacional planta cara a la crisi. La galeria del carrer Enric Granados, liderada per Miguel Ángel Sánchez, ha apostat des del seu naixement, fa una dècada, per artistes joves que practiquen un art polític i social, i l'ha encertat, sobretot en les fires internacionals en què participa. Aprofitant que la conjuntura econòmica de la galeria ho permet, Sánchez ha volgut fer un pas més enllà i el 29 de juny inaugurarà ADN Platform, un espai no comercial i de producció i exhibició, lligat només en el seu origen a la galeria.
En una nau industrial nova de Sant Cugat del Vallès, ADN Platform pretén ser el que Sánchez anomena “un centre d'art contemporani privat”, que en 380 metres quadrats, inclou tres espais expositius i fins i tot un petit apartament per a residències d'artistes. La idea és dedicar l'espai a projectes comissariats, de manera que artistes i comissaris emergents tindran l'oportunitat de produir i presentar els seus projectes. “És una plataforma per a joves en un moment en què les institucions han reduït el seu suport a l'art emergent. Volem produir, exhibir i difondre projectes, a partir dels recursos que genera la galeria, però no vol dir necessàriament que els creadors que passin pel centre acabin sent artistes de la galeria. Però la seva maquinària, de difusió i de complicitats estarà al servei del centre i dels comissaris i artistes que hi participin”, explica Miguel Ángel Sánchez.
La programació expositiva d'ADN Platform tindrà un ritme de dues mostres a l'any, i es conformarà a partir de convocatòries obertes a comissaris joves. “Sempre es demanarà als projectes un component social, polític i antropològic, molt en la línia del que ja fem en la galeria –diu Sánchez–. Farem de comissaris dels comissaris”. Els projectes, gairebé sempre col·lectius, tindran una dotació de 6.000 a 8.000 euros (no es descarta que en el futur s'hi afegeixin patrocinadors). “Això no és altruisme d'un filantrop –insisteix el galerista– però sí que és cert que hem de renovar el concepte de galeria. Per què no, des del sector privat, pot sorgir una iniciativa de tarannà públic?” En la gran nau industrial, s'ha inclòs també un petit apartament que permetrà la residència d'artistes.
L'exposició inaugural serà Working Title, comissariada per Juan Canela i Ane Aguirre, membres del col·lectiu Azotea. L'exposició, vinculada al cicle de conferències Vértex que es va fer a la galeria, tracta sobre la desindustrialització i el pas del treball material a l'immaterial. Les bases per al primer projecte a concurs es publicaran al setembre i al desembre es decidirà el guanyador amb vista a ser exposat el 2014. De moment, les visites a l'ADN Platform seran concertades.