De Lorca a les cariàtides, passant per Venècia

ADN exposa una instal·lació que és un homenatge al pensament social i humanista de Lorca.

 

Les dones-cariàtides imaginades per Gino Rubert, la pintura abstracta de Lluís Lleó, el pensament de Federico García Lorca representat en un antimo­nument d’ Eugenio Merino, un cànon i anticànon de l’art a Barcelona entre el 1978 i el 1992 i diferents visions fotogràfiques d’aspectes de la natura o de la ciutat de Venècia: són algunes de les propostes que ofereix Barcelona Gallery Weekend des de dijous i fins diumenge que ve. Aquesta iniciativa d’ Art Barcelona celebra aquest any el desè aniversari i inclou nombroses activitats i presentacions a les 27 galeries participants. La major part de les exposicions continuaran obertes les pròximes setmanes. A continuació, una selecció d’algunes mostres destacables.

 

Al centre de l’ Eixample, ADN exposa Banc públic , una proposta d’ Eugenio Merino, de caràcter més verbal i sonor que no pas visual. És una instal·lació en forma d’antimonument que rescata d’un cert oblit una part importantíssima del pensament de Lorca, a partir de conferències i entrevistes en què el poeta va expressar el seu pensament social, polític i humanista. La màxima lucidesa es troba en l’ Alocución al pueblo de Fuente Vaqueros (setembre del 1931): “Jo ataco des d’aquí els que només parlen de reivindicacions econòmiques, sense anomenar mai les reivindicacions culturals. Bé està que tots els homes mengin, però que tots els homes en sàpiguen. Que gaudeixin tots els fruits de l’esperit humà, perquè el contrari és convertir-los en màquines al servei de l’ Estat, en esclaus d’una terrible organització social”. I la saviesa continua al pis de dalt d’ADN, amb la mostra de Robert Filliou: “L’art és el que torna la vida més interessant que l’art”. Es pot dir més llarg, però no millor.

 

Per a llegir l'article complet, fes clic en el següent enllaç.