El pròxim dijous 19 de setembre s'inaugura a ADN Galeria (Barcelona) "Recherche sur l’origine 1974", una exposició individual de l'artista Robert Filliou.
Es compleixen 50 anys des que Robert Filliou produís entre Berlín i Düsseldorf l’obra Recherche sur l’origine, que configura juntament amb Principe d’équivalence i Le Poïpoïdrome, la tríada més emblemàtica de l’artista. Es tracta d’una obra tèxtil monumental de gairebé 84 metres de llarg per 2,71 d’alt, coberta d’inscripcions, símbols i dibuixos provinents de les ciències, religions i mites, on reivindica un paral·lelisme entre creació universal i els processos de creació humans.
Filliou va realitzar una edició de 400 exemplars de Recherche sur l’origine que no són simplement una miniaturització del model original. L’edició inclou un quadern que ens ajuda a entendre la intencionalitat de la peça i les etapes decisives de la creació cosmogònica – Big Bang, expansió i condensació, separació entre matèria i antimatèria, l’era radioactiva, la distribució de les estrelles, l’aparició de les nanes blanques, el naixement del sol, de la terra, de la vida a la terra, de la consciència…-, operant així un acostament entre l’astrofísica i les filosofies místiques orientals, seguint les petjades de The Tao of Physics de Fritjof Capra. L’exposició mostra una d’aquestes edicions.
Així, Robert Filliou ens guia cap a un repertori de vivències, competències i coneixements que estan a l’abast de tothom, i per això mateix denoten un posicionament polític de tradició socialista i anarquista. Per exemple, la meravellosa idea sobre el Principi d’Equivalència entre el ben fet, el mal fet i el no fet, se’ns revela antagònica al fals paradigma emancipador de meritocràcia, distinció i autoria forta propi de modernitat - llegiu-se indistintament com a capitalisme occidental-.
Aquest principi d’inclusivitat i nivellation, així com els seus Principis d’Economia Poètica, beuen tot d’aquest esperit d’època que, a partir de finals dels anys 50, manifesta una deriva intel·lectual holística articulada entre budisme i ciències experimentals, sobretot als Estats Units, on Filliou s’havia format en economia política. Tot això en sintonia amb aquella antiga reivindicació avantguardista de dilució entre art i vida. És en aquesta mateixa constel·lació, aglutinada gràcies a la força gravitacional de Fluxus, on coneix George Brecht un altre dels artistes emblemàtics de l’època, gran amic i col·laborador en nombrosos projectes.
En lloc d’art, sistema de l’art o formalitzacions estètiques i conceptuals, Filliou ens convida a la «Creació Permanent», a la “República Genial” o a múltiples Principis i Investigacions per referir-se a pràctiques i maneres de pensament que no són teleològiques, sense atribució de finalitat concreció, més enllà de la cosa que ens interpel·la especialment en la nostra actualitat, on hi ha rànquings per a tot: rècords mundials esportius, performance financera de tot tipus d’índexs borsaris, llistes d’influència en el món de l’art, literari i culinari, resultats anuals per artista en mercats primaris i secundaris, KPI per als quadres de comandament del management tant que les indústries culturals com en la resta de sectors, audiències en xarxes, sharesi un infinit d’econometries a la recerca de rendiments.
Per contrarrestar això últim, esperem contribuir a generar interès entre la nostra audiència per un artista la petjada del qual, donada la lògica actual de valoració entre winnersi losers, no ens pot semblar més pertinent i inspiradora per qüestionar l’hegemonia de l’economia de l’atenció. Per això, acompanyem aquesta “investigació sobre l’origen” de diverses obres, tant múltiples com peces úniques d’ADNCollection, conscients que no és ni el millor marc que mereix ni la selecció més articulada d’obres d’aquest“geni sense talent”. Més enllà de dos dibuixos-collage originals realitzats en caixes de cartró, With Love From Cromagnon i Drunken Horse, ambdós de 1972, i el maó-llibre La Nostalgie du Souvenir de 1980, destaquem 7 Childlike Uses of Warlike Material, obra realitzada a Düsseldorf juntament amb Hartmut Kaminski, on transforma amb juganera imaginació la idiosincràsia de la maquinària de guerra, ubicant-la en llocs insospitats: “puc posar el submarí a les muntanyes, el míssil a la lluna, els uniformes entre les estrelles.”
Poeta i artista francès implicat en el grup Fluxus. Nascut l'any 1926 a la localitat de Sauve, al sud de França. Als 17 anys es va unir a la resistència francesa i posteriorment es va traslladar als Estats Units. Allà es va llicenciar en Economia Política a la Universitat de Califòrnia, i durant els anys següents va treballar per l'ONU fins a principis dels anys 60 quan va entrar en contacte amb una sèrie de poetes i artistes que van determinar l'inici de la seva carrera com a "creador permanent". El 1960 va dissenyar la seva primera obra visual, Le Collage de l'immortelle mort du monde, i va iniciar el festival "L'aniversari de l'art" que es va celebrar públicament per primera vegada l'any 1973 a Aquisgrà. Aquell mateix any va actuar amb Jannis Kounellis, Wolf Vostell, Allan Kaprow i Mario Merz a Berlín, a l'ADA - Aktionen der Avantgarde. La col·laboració amb altres artistes marcaria la seva trajectòria, com va ser el cas de la seva relació amb Georges Brecht, amb qui l'any 1965 crearà l'atelier-boutique “La Cédille qui sourit”. La seva obra dels anys 60, quan va mantenir una relació intermitent amb la el moviment Fluxus, es podria qualificar de poètica, entre altres coses perquè sovint utilitzava els seus materials preferits (paper, cartró, fusta, tela) com a suport de les paraules.
