La pràctica del pintor i artista de carrer espanyol Julio Anaya Cabanding (Màlaga, 1987) s’ha caracteritzat fins ara per reproduir ‘obres mestres’ de l’art occidental sobre cartró desgastat i parets plenes de grafits.
Per a la seva segona exposició a ADN Galeria, titulada De carn i èter: Picasso, Miró i Tàpies, Anaya ha decidit retre homenatge a aquestes tres figures centrals de l’avantguarda del segle XX, coincidint amb les commemoracions que se'ls dedicaran a Espanya entre 2023 i 2025. L'exposició està inclosa en el programa del Barcelona Gallery Weekend 2024.
La inauguració comptarà amb la presència de l’artista.
Realitzades sobre suports fràgils, les pintures en trompe-l’oeil de Julio Anaya Cabanding (Màlaga, 1987) estableixen diàlegs amb obres d’un moment històric que no és el nostre. Irreverent en la seva pràctica però respectuós en la tècnica, les còpies d’Anaya Cabanding examinen certes idees relacionades amb l’autoria, l’autenticitat i la propietat, així com amb les competències de les institucions que regeixen el món de l’art, com ara la conservació i la transmissió d’un llegat.
En aquesta línia, De Carn i Èter inclou versions d'obres icòniques com La femme qui pleure (1937) i La siesta (1932) de Picasso, i Tela blanca amb cartró cosit (1963) de Tàpies. En recrear aquestes obres, a mig camí entre la còpia i la meta-pintura, Anaya ret homenatge a aquests artistes i convida el públic a reflexionar sobre la condició de la seva metodologia artística: pintura acrílica sobre cartró abandonat, i a reflexionar sobre la naturalesa del seu treball.
L’ús de materials humils en l’obra de Julio estableix una connexió directa amb la reivindicació de les avantguardes històriques d'explorar la possibilitat d’elevar els objectes quotidians a l’estatus d’art. Però el cartró no és l’únic mitjà amb què treballa Julio Anaya. L’impacte efímer de les seves obres també s’ha traslladat al carrer. Encara que moltes d'elles han estat esborrades o danyades, els ‘homenatges’ de Julio també han poblat les parets dels entorns urbans de Màlaga.
Des del començament de la seva carrera, Anaya ha qüestionat el valor d’una obra segons el seu lloc d’exhibició, posant en dubte les nocions tradicionals de validació i prescripció que solem associar als museus i a la resta d’agents en un context artístic. Alguna cosa que, si tornem a la llista d’afinitats entre l’obra de Julio i les ambicions de l’art modern, connecta amb la fusió de l’art i la vida i amb la qüestió de l’accessibilitat d’aquests dos elements per a tothom.
D’aquesta manera, les obres de Julio semblen apropar-se, més enllà de l’obvietat material, al concepte de la ‘imatge pobra’, aquella que ja ha estat espremuda i desgastada pel copiar-enganxar i el seu ús indiscriminat. Considerades d’aquesta manera, potser la impressió que les produccions de Julio al·ludeixen a una referència en la història de l’art que ostenta el títol d’original, la traducció de la qual en els cartrons de Julio seria una re-producció, estenent així el debat original/còpia, sigui potser errònia. Al contrari, el que Julio treballa és la seva condició d’imatge remixada, fantasma, explotada i distribuïda a través de canals no oficials.
La proposta de Julio té la capacitat d’inscriure’s en tants debats iniciats durant la Modernitat que mostra la pertinència de la seva obra des de diferents punts de vista. En primer lloc, perquè mostra fins a quin punt aquests debats segueixen sense resoldre’s en el nostre present, o potser encara vivim amb la seva pobra resolució. En segon lloc, perquè assenyala l’esgotament dels conceptes amb els quals hem abordat aquests mateixos debats: ‘transhistoricitat’ (Jameson), ‘autenticitat’ (Adorno) o la ‘imatge pobra’ (Hito Steyerl). Precisament això hauria de ser vist com un dels ‘temes’ importants del treball de Julio, més enllà de l’homenatge, la meta-pintura i la condició urbana.
L’exposició s’inaugurarà el 19 de setembre a les 12:00 a ADN Galeria (C/ de Mallorca, 205, L’Eixample, 08036 Barcelona), i romandrà oberta al públic fins al 9 de novembre.
La pràctica del pintor i artista de carrer espanyol Julio Anaya Cabanding presenta un desafiament a la història de l’art. Sobre cartró desgastat i parets plenes de grafits, reprodueix obres mestres de l’art occidental. En contrast amb els seus entorns fràgils i suports, les seves obres en trompe-l’oeil estableixen diàlegs transhistòrics amb les obres dels mestres del passat. Irreverent en la seva pràctica però respectuós en la tècnica, les impressions d’Anaya Cabanding examinen idees relacionades amb l’autoria, l’autenticitat i la propietat, així com amb les competències de les institucions que regeixen els mons de l’art històric i contemporani, com la conservació i la transmissió.
Al llarg de la seva carrera, l’artista ha participat en exposicions individuals i col·lectives en museus i centres d’art com la Russian Museum Collection (Màlaga, ESP) o el Kulturpalast Rabenstein (Chemnitz, GER). Les seves obres formen part de col·leccions com la Genalguacil Pueblo Museo Collection (Màlaga, ESP), la Casa Sostoa Collection (Màlaga, ESP), la Begehungen Collection (Chemnitz, GER), la Col·lecció Diputació de Málaga (Màlaga, ESP) i la Col·lecció de la Universitat de Málaga (Màlaga, ESP).
