El ciment que oculta més de 100.000 desapareguts per la barbàrie feixista
Un contramonument de l’artista Eugenio Merino en forma de banc públic destaca la urgència de recuperar i reivindicar el compromís polític del poeta Federico García Lorca, símbol dels més de 100.000 desapareguts a Espanya.
El dijous 19 de setembre s’inaugurarà Public bench a ADN Galeria (Barcelona), una exposició individual de l’artista Eugenio Merino, comissariada per la historiadora i comissària independent Semíramis González. Està inclosa en el programa del Barcelona Gallery Weekend 2024, amb la col·laboració de Víctor Fernández, periodista i expert en la figura de Federico García Lorca, i la participació de l’actor i dramaturg Juan Diego Botto.
La inauguració comptarà amb la presència de l’artista i la comissària.
Public bench és una investigació sobre la ideologia política de Federico García Lorca i la seva instrumentalització des del franquisme fins a la democràcia, basada en les entrevistes, manifestos i conferències que va donar el poeta al llarg de la seva vida, recopilats al llarg dels anys per Ian Gibson, Víctor Fernández i Rafael Inglada.
El resultat és una instal·lació sonora com a memorial, que consisteix en un banc de ciment amb l’escultura de Federico García Lorca enterrada al seu interior. És el mateix Lorca que es va poder veure a Madrid, sota terra i cobert per un vidre transitable, entre març i maig d’aquest any a la galeria Memoria. Aquesta vegada, el monument està enterrat i ocult en ciment, i es convida els visitants a seure, tal com la societat espanyola seu sobre els crims del passat.
Public bench busca visibilitzar la repressió exercida sobre els milers de desapareguts, així com destacar l’absència del cos de Lorca i de la seva veu, de la qual no hi ha enregistraments. L’enregistrament que s’escolta a la sala és una lectura de les entrevistes i conferències que Federico García Lorca va donar al llarg de la seva vida, interpretada per Juan Diego Botto i seleccionada per Víctor Fernández dels llibres Palabra de Lorca: declaraciones y entrevistas completas, De viva voz: conferencias y alocuciones i Manifiestos, adhesiones y homenajes (1916-1936). Merino busca així no només donar una veu física al poeta, sinó també fer visible la seva posició ideològica davant aquells que la neguen. Es converteix així en un document únic que recupera el pensament polític de Lorca, vinculat a la resistència antifeixista.
“A Public bench ens estem asseguts sobre tots aquells que van desaparèixer i van ser assassinats durant el cop d’estat i la repressió franquista a Espanya, tots ells represaliats per les seves idees. És un monument ocult que ens fa reflexionar sobre el trauma col·lectiu de la nostra història”, diu Merino.
El text de la comissària Semíramis González finalitza amb aquesta pregunta, que d’alguna manera és la mateixa que planteja la instal·lació: “Ara estem aquí i escoltem la paraula de Lorca en els seus textos més polítics, les seves entrevistes i conferències, a través de la veu de Juan Diego Botto, ara que estem asseguts sobre la seva imatge, enterrada a només 20 centímetres d’on som, la reflexió d’aquest Public bench es fa més evident: es pot construir una societat sobre els cossos d’aquells que van ser reprimits i que encara estan sota els nostres peus?”.
L’exposició s’inaugurarà el 19 de setembre a les 12:00 a ADN Galeria (C/ de Mallorca, 205, L’Eixample, 08036 Barcelona), i romandrà oberta al públic fins al 9 de novembre.
L’obra d’Eugenio Merino explora les narratives del poder polític i econòmic, i se centra en la ideologia o la violació dels drets humans. En els darrers anys, ha focalitzat la seva pràctica en la memòria i el rastre visible de la dictadura en la societat espanyola contemporània.
La seva obra ha estat exposada en museus i biennals com la 15a Biennal de Cuenca (Cuenca, Equador, 2021), Museo del Barrio (Nova York, EUA, 2012), Station Museum (Houston, EUA, 2015), MOCA (Taipei, Taiwan, 2009), B.P.S.22 (Charleroi, Bèlgica, 2010), Les Abattoirs (Tolosa, França, 2019), Sculpture Quadrennial Riga (Riga, Letònia, 2012), MAVI (Santiago, Xile, 2022) o Halle 14 (Leipzig, Alemanya, 2019), entre altres.
La seva obra forma part de col·leccions com el Museu CA2M (Madrid), la Col·lecció Museu de l’Art Prohibit (Barcelona), el Museu POC (Brussel·les), MACAM (Lisboa), la Col·lecció olorVISUAL (Barcelona), entre altres.
