Condensat a «Crier sur les toits», una obra icònica que convida els ciutadans a ocupar les terrasses per expressar-se, el treball de Jordi Colomer sempre busca ser participatiu. Concebuda com una ciutat, la important retrospectiva que li dedica el MACBA (Museu d'Art Contemporani de Barcelona) també ofereix l'oportunitat de reflexionar de manera més teòrica sobre la trajectòria de l'artista català.
Coneixíem el treball de Jordi Colomer a França des de fa temps, però especialment des de la seva gran exposició del 2008 al museu del Jeu de Paume. Per això, s'esperava amb entusiasme una retrospectiva de gran envergadura sobre el treball de l'artista català, que finalment li dedica el MACBA, sota el comissariat de Martí Peran. Les seves peces més antigues de principis dels anys 90 es despleguen al costat de les més recents en una escenografia brillant, sense jerarquia, on es passeja sense fronteres o intentant orientar-se amb un mapa, com si es recorregués una ciutat desconeguda.
Entre les obres icòniques que s'exposen hi ha “Anarchitekton” (2002-2004), on un personatge porta literalment edificis al final d’una perxa per ciutats com Barcelona, Bucarest, Brasília i Osaka; “Crier sur les toits” (2011), que proposa als ciutadans ocupar les terrasses per expressar-se; i el seu cotxe amb un neó que diu “No? Future!”, imaginat per a la ciutat de Le Havre (França) l'any 2006. Aquestes peces icòniques conviuen amb més de cinquanta altres instal·lacions, maquetes, vídeos, performances i projectes igualment estimulants, que aborden amb humor i ironia temes profunds com el nomadisme, la perifèria, la comunitat, la ficció i els límits de la utopia.
Per a llegir l'article complet, fes clic en el següent enllaç..
