Normopaties

L’exposició «Normopaties. Obres de la Col·lecció Es Baluard Museu», comisariada per Carles Guerra, presentarà una selecció d’obres del fons del museu datades entre la postguerra europea i les dues primeres dècades del segle XXI de la qual se’n deriva un assaig sobre la relació de l’escriptura com a tècnica d’exercici del poder i el seu afany de normativització. Tot això a partir d’un encontre amb l’antropòleg britànic Jack Goody, conegut per les seves aportacions a una història que revela els efectes que va tenir la irrupció de l’escriptura en l’antiguitat. L’enregistrament de la darrera entrevista amb aquest investigador, poc abans de la seva mort, fa de pròleg a la tria de la Col·lecció. En la nostra contemporaneïtat, però, les formes de poder són tan heterogènies com les formes d’escriptura que proliferen.

Jack Goody (Londres, 1919 – Cambridge, 2015) no és un intel·lectual de moda. Ell va ser, però, un dels antropòlegs més influents al Regne Unit durant la segona meitat del segle vint. Les seves recerques van donar un pes molt important a l’escriptura com a dispositiu de consolidació social. Des d’una perspectiva antropològica, històrica i lingüística va revelar dinàmiques de canvi històric i l’emergència de noves formes de poder que l’escriptura, camuflada com a tecnologia, va catalitzar.

Aquesta selecció d’obres de la Col·lecció Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma aspira a ser un projecte que faci història d’aquestes formes d’escriptura sense poder –perquè no són formes que s’hagin constituït com a escriptura hegemònica– i alhora revisitar-les des d’una perspectiva contemporània. Com qui torna a escoltar Jack Goody amb l’esperança de copsar un sentit que se’ns havia escapat. Ara, però, l’aparell per activar les obres de la Col·lecció el constitueixen les posicions crítiques expressades per les seves autores i autors d’altres obres que també formen part de la Col·lecció.

Tot i que hi ha obres contemporànies com les de mounir fatmi o Petrit Halilaj que encara ens recorden la persistència de l’escriptura i la seva complicitat amb un poder normatiu, un poder que sovint s’associa al poder absolut dels estats i les fronteres, també ha emergit un reconeixement d’escriptures que han existit al marge de les societats patriarcals i els instruments de control que aquestes societats han desplegat històricament. Eulàlia Valldosera, Núria Güell, Miriam Cahn, Joan Morey i molts altres converteixen la Col·lecció Es Baluard Museu en un laboratori idoni per tornar a pensar aquella idea seminal de Jack Goody.

Per a llegir l'article complet, fes clic en el següent enllaç..

August 1, 2024