Del 2 de juliol al 19 de setembre del 2015

En el marc d'ArtNou / Primera Visió

 “Hi ha coses que ens semblen per atzar, o fora de control, quan realment no ho són. I viceversa”. Pep Vidal

Pep Vidal, matemàtic i recentment doctorat en Física, centra la seva investigació en els canvis infinitesimals que poden ocórrer en qualsevol moment i lloc. És a dir, en els canvis imperceptibles a l’ull humà i que, precisament per aquest motiu, resulten enormement sorprenents. Un altre aspecte de la seva investigació es centra en la falsa aleatorietat de certs fenòmens naturals que són percebuts erròniament de forma casual per la falta d’informació. ¿Quina és la regla que defineix aquesta aleatorietat? Segurament sigui massa complexa per a que podem desxifrar-la, donat els nostres límits i, per lo tant, seguirem percebent aquests fenòmens com quelcom que ocorre per atzar.

L’artista afirma que la informació incompleta que obtenim sobre els sistemes (espais on poden passar coses) es queda en algun lloc entre la poesia i la aleatorietat. Aquesta última es contraposa a la pretensió de control de l’ésser humà sobre la realitat. L'home és la única espècie vivent amb capacitat per a transformar conscientment el món: la naturalesa, la societat i el pensament.

Sobre aquesta consciència i control reflexiona Pep Vidal a l’exposició Trees, Treelines and Global Patterns a ADN Galeria, en el marc d'ArtNou – Primera Visió 2015. El projecte té el seu origen en un viatge en tren des de Barcelona a Girona, on l’artista va observar que aquells boscos vists des de la finestra i que semblaven salvatges, en realitat havien estat intencionalment ordenats en fileres. Vidal, davant tal evidència epistemològica, investiga el fenomen dels anomenats treelines, demostrant que també la naturalesa ordena els seus elements segons patrons, la manera de sistematitzar fenòmens complexes. Mitjançant una sèrie de dibuixos, Vidal ens il.lustra en què consisteix el concepte de línies d’arbres, un fenomen global que, contràriament a l’experiència en el tren, sembla versemblantment manipulat per l’home sense ser-lo. Aquí es reverteix el sentit d’aleatorietat i control, sent el treeline la línia que marca el límit de l’hàbitat en el que els arbres són capaços de créixer, ja sigui per les condicions ambientals, ecològiques o climàtiques.

Tot i que els patrons estan cada cop millor documentats amb l’avanç de la tecnologia i el coneixement acumulat, la comprensió de com i per què existeixen encara constitueix un gran repte intel.lectual. Partint d'aquest desafiament, Pep Vidal genera el projecte que aboca al voltant d'un arbre de dinou metres: El punt de partida comença per calcular el volum total tallant l’arbre en seccions volumètriques idèntiques, trobant així un paràmetre, un patró, i seguit per la dificultat que suposa el càlcul del seu volum, donada la geometria no homogènia d’arrels, tall, tronc, branques i fulles. El vídeo que acompanya la instal.lació és un registre de tot el procés d’estudi informàtic per arribar al resultat final.

El treball de Pep Vidal proposa una reflexió sobre allò controlable i allò salvatge, l'aleatorietat i les regles, els patrons i els seus paràmetres. En un context científic-artístic i sota una mirada analítica i contingent, l'artista busca a través dels seus treballs una fórmula per entendre les realitats de la naturalesa.