ADN Galeria presenta les exposicions “She brings the rain” d’Ulrich Vogl i “Signal faible” d’Abdelkader Benchamma.

Cada proposta ofereix una perspectiva inclusiva sobre la idea de dibuix, entès a la vegada com llenguatge expressiu i referència conceptual. Més enllà de les essencials qualitats gràfiques, el dibuix apareix en les obres de Vogl i Benchamma com un medi privilegiat per indagar les nocions d’espai, temps, moviment, percepció i realitat.

Definit com a conceptual i experimental a la vegada, el treball de l’artista alaman Ulrich Vogl es situa a la intersecció de varies disciplines i metodologies, tot i que amb una cuidada resolució formal. Les seves instal·lacions combinen, entre altres coses, fragments de natura, materials i objectes comuns, il·luminació, dispositius tecnològics. Cada element contribueix modestament a la creació d’una escenografia subtilment animada, que invita a prestar atenció contemplativa. Les obres de Vogl resisteixen a la condició estàtica de l’escultura tradicional a través de moviments o sons lleugers, a vegades quasi imperceptibles, produïts per instruments tecnològics o per l’espectador que desplaçant-se genera el moviment d’estructures suspeses. Reflexos i il·luminacions alimenten  aquesta sensació d’inestabilitat. La predilecció de l’artista pels jocs de llums i ombres es tradueix en múltiples declinacions utilitzant superfícies d’aigua, fulles d’alumini, forats enginyosament disposats, finestres fictícies.

El “making of”, concebut como part integrant de l’obra, és un altre principi clau del treball de Vogl. L’artista manté a la vista tots els elements que han contribuït a crear les seves postes en escena, inclosos els que es quedarien tradicionalment ocults: aparells de so, llums, projectors, fil d’alimentació emmarquen les instal·lacions com una economia de mitjans precisa i eficient. Les peces estan generalment desparellades i demostren un gust retro, oposat a una fascinació per “l’últim crit” tecnològic. No obstant això, revelen inesperades qualitats escultòriques. L’elecció d’exhibir aquests objectes funcionals no es justifica tant per una voluntat de Vogl de desmitificar o ironitzar sobre la importància d’aquests materials en les nostres vides, sinó per l’atenció al procés de fabricació d’una obra que comporta la seva pròpia poesia generativa.

La instal·lació sonora “She brings the rain”, que dóna el seu títol a l’exposició, s’inscriu en aquesta línia. Tres altaveus envolten un mòbil en suspensió constituït per “núvols” en paper d’alumini. Un focus il·lumina els núvols mentre se balancegen seguint els baixos i aguts de la cançó difosa per l’aparell sonor. El text d’aquesta composició de l’any 1970 del grup alemany CAN recorda el somni d’un estiu llunyà: (...) In the dawn of the silvery day - Clouds seem to melt away (...) She brings the rain, it feels like spring, Magic mushrooms out of dreams (...). Entre maqueta o representació en miniatura d’un escenari de concert, visions de núvols mandrosos viatjant en el cel o al·lucinacions provocades per la presa de psicotròpics, “She brings the rain” destil·la una atmosfera feta de somnis, signes, records fugaços.

Aquesta obra, com moltes de les composicions de Vogl, posseeixen una dimensió “climàtica” o “atmosfèrica”. D’alguna manera, reenvia a una certa ecologia de l’art i dels materials, segons la qual cada element té el seu pes i funció particular, articulada amb el tot. Rebutjant els efectes especials, espectaculars la font del qual roman sempre voluntàriament amagada, les obres de Vogl assumeixen el seu caràcter de construcció efímera les modulacions del qual estan subjectes als canvis de la llum, al joc d’ombres i reflexos, al moviment d’un motor o al pas del visitant. Observant-les ens sorprenem al sentir la bufada, la vibració o el canvi atmosfèric.