ADN Galeria va inaugurar el 25 de novembre Hellraiser, la primera exposició personal de Kendell Geers a la galeria, comissariat per Pierre-Olivier Rollin i ADN.

L’obra de Geers formula un discurs crític i dessacralitzant atípic en el panorama artístic actual. Eix central del seu treball, la noció de poder es declina en representacions que convoquen directa o metafòricament temes com la violència, la religió i l’espiritualitat, la moral, el sexe i el cos, la disciplina i la por. Geers soscava el sistema de valors fixats per la nostra societat occidental, apuntant sense pietat a aspectes que romanen a l’ombra: lluites de poder, racisme, coaccions, injustícies, explotació dels més dèbils, fals puritanisme.

  
Sense adoptar el to moralista i ben pensant que caracteritza a l’art que es reivindica com a “polític”, Geers prefereix actuar com un “terro-realista” (segons un mot creat per ell mateix) que exhibeix allò real de manera impúdica, sense els filtres ideològics, morals o religiosos que solen alterar-ho. No dubte a recórrer a formes i expressions que provoquen tant per la seva violència, com pel seu caràcter autoritari o sexista, ni a desmuntar els ideals de puresa racial, ideològica o religiosa. Basades en motius visuals recurrents i en materials humils (paper d´alumini, pintura o tinta negra vessada, materials de construcció), les obres de l’artista intervenen com a senyals desestabilitza’ns en un sistema, la legitimitat del qual es basa en l’omissió tàcita dels seus dis-funcionaments.

 
La sèrie d’obres exposades a ADN sorprèn per la seva eficàcia comunicativa: són senzilles i determinades, ben estructurades i visualment atractives. La dimensió estètica de l’obra actua com a contrapès d’un contingut altament provocador o violent, recordant-nos irònicament que la violència també és “glamurosa” i genera fascinació i addicció. El títol de l’exposició, Hellraiser, es podria traduir com “el que aixeca o desperta l’infern” jugant justament amb aquesta visió dual d’una figura desitjable precisament per potent i perillosa. Un gran mural declina el conegut motiu “LOVE” de Robert Indiana en un mantra visual del com sorgeix la paraula “Coño”, entre lletres i formes abstractes o tribals. Una sensació d´amenaça latent emana de la instal·lació Strange fruit (Last Supper), composta de maons en suspensió que evoquen les armes utilitzades pels oponents al règim de l´Apartheid i dels afroamericans linxats als EE.UU.. Varies escultures en bronze declinen motius familiars en el registre de Geers: icones religioses, polítiques o populars com el famós “Manneken Pis” belga, variacions sobre estàtues africanes (Mutus Liber), i objectes quotidians amb empremtes digitals o motlles del cos de l’artista. Geers exposa també dibuixos pornogràfics que juguen amb la condició de “voyeur” de l’espectador que es veurà reflectit en el suport de les obres, així com una sèrie d’intervencions sobre imatges apropiades de revistes.

En aquestes obres es dóna privilegi a l’humor negre, l’obscenitat tranquil·la, l’ús fred del blasfem, la provocació somrient i mordaç. El llenguatge, component important en l’obra de Kendell Geers, té doble cara: les fórmules enigmàtiques que apareixen en els seus dibuixos o pintades a les parets, amaguen paraules i conceptes genèrics, moltes vegades apropiacions de discursos artístics o polítics coneguts. Geers transforma el llenguatge, conscient que es tracta d’un medi ambivalent i amb poders divins, susceptible alhora de manipular al públic. Davant les obres, l’espectador no té cap altra elecció que reflexionar sobre la seva pròpia adhesió a aquest guió fantasmagòric, el seu grau de complicitat i de gaudi. 

  
Malgrat la seva tonalitat iconoclasta, l’expressió de Geers és rarament unívoca, ja que l’artista manté una ambigüitat sobre el seu propi posicionament. Així mateix, la biografia de l’artista i la seva mitologia personal encarnen aquesta ambivalència; de la seva identitat de blanc nascut i criat a Sud Àfrica, en desacord amb el règim de l’apartheid, fins la seva decisió d’adoptar 1968 com a data de naixement simbòlica, Geers explota en part la seva pròpia història i es construeix un personatge fictici, mentre els discursos crítics instrumentalitzen aquestes dades para erigir-lo, a la vegada, en una altra icona subversiva.

"En aquesta exposició, l’artista articularà unes cinquanta obres realitzades en els últims anys juntament a les seves últimes produccions: dibuixos, escultures, pintures, superfícies esculturals, instal·lacions, murals, etc. L’exposició recull les preocupacions recurrents de l’artista des dels seus començaments: la conjunció de les posicions extremes, la transformació de les imatges i dels objectes, la reinterpretació política del ready-made, del minimalisme o de l’art conceptual, el desajustament dels sentits, les paradoxes irresolubles  del llenguatge. Reagrupades en un ampli "cluster hanging", les obres de varies èpoques, sobre suports distints i amb formes d’expressió diversificades, compondran una amplia instal·lació que multiplica els nivells de comprensió entre elles. La profunda coherència, així com les ramificacions de l’obra, sorgeixen a través de les múltiples possibilitats d’interpretació, deliberadament suggerides per la disposició de les obres." 

L’autor feia servir el mot "aporias".

Pierre-Olivier Rollin