ADN Galeria presenta les exposicions Le Signal faible d’Abdelkader Benchamma i She brings the rain d'Ulrich Vogl.

Cada proposta ofereix una perspectiva inclusiva sobre la idea de dibuix, entès a la vegada com llenguatge expressiu i referència conceptual. Més enllà de les essencials qualitats gràfiques, el dibuix apareix en les obres de Vogl i Benchamma com un medi privilegiat per indagar les nocions d'espai, temps, moviment, percepció i realitat.

Abdelkader Benchamma mostra el seu interès pels canvis subtils. Des d'una pràctica del dibuix, concebuda inicialment com a escriptura, amb un accent sobre les propietats gràfiques i la flexibilitat del tracte, l'artista francès ha anat elaborant i experimentant en els últims anys una visió més complexa, pensada en un conjunt de desplegaments visuals i mentals, arquitectures gràfiques desenvolupades en el temps i en l'espai, amb les seves pròpies cadències, les seves ruptures i presencies. Es tradueix en una pràctica "expandida" del dibuix, oberta a formats, tècniques, dimensions insospitades. Amb la capacitat d’adaptació a diversos suports i tècniques que el caracteritzen, Benchamma treu al dibuix la seva capa acadèmica i rígida i li retorna fluïdesa i qualitats imprevisibles.

La segona exposició de Benchamma a ADN Galeria pren el dibuix com a fil conductor per crear ramificacions amb l’escultura, la instal·lació, el decoupage, la vídeo animació i la imatge en moviment. El seu títol, Signal faible (senyal feble), s’apropia una expressió pertanyen al camp de l’economia: les senyals febles són dades informals, quasi imperceptibles, que anticipen una tendència, un canvi en el mercat. Tot i que els analistes intenten detectar aquestes micro-informacions per interpretar-les correctament, la seva efectivitat roman subjecta a factors contingents i les seves evolucions no sempre corresponen al previst. Un senyal feble no genera certituds o veritats: només especulacions, hipòtesi, pronòstics, esperances d’èxit.

Les obres exposades han estat concebudes com a parts d’una escenografia única, orgànica i en expansió. Benchamma reprèn la idea d’invisibilitat i d’imprevisible, de presència que no es pugui detectar i especulada, d’indistinció entre allò real i allò imaginat, i ofereix una multiplicitat de pistes per comprendre-les . Una sèrie de dibuixos de dimensions variades reprèn els motius visuals característics de l'artista: frivolitzen sobre la distinció entre elements naturals, minerals, humans i les construccions artificials. La seva línia és minuciosa, precisa, i al mateix temps es perd en recorreguts improbables, vies sense sortides, entrecreuaments de plànols i superfícies que perden el seu caràcter tangible.

La majoria de les produccions de l'artista contenen elements rizomàtics, associacions, enllaços. Una escultura de fusta en el paviment reprodueix els punts de fractura d'un vidre, dibuixant una ferida que s'obre, es comunica als altres elements. Un vídeo d’animació introdueix formes anòmales que es desenvolupen lentament dins de paisatges reals. Tot contribueix a formular la idea d’un dibuix expandit, que creix, desborda els seus límits i les formes imposades, proposant experiències visuals distintes. Senyals febles que, si se'ls hi presta atenció, generen constel·lacions, sistemes que s’atrauen i es difonen.