Ne vous laissez pas consoler (No us deixeu consolar) és un projecte de Democracia realitzat en col·laboració amb els Ultramarines, els ultres de l’equip de futbol Girondins de Bordeus. El projecte va consistir en la inserció de sentències de caràcter polític fora de context, en un espectacle esportiu (en aquest cas el partit entre el Girondins de Bordeus i l’Stade Rennes, el 27 de setembre de 2009), que qüestionen la pròpia lògica de l’espectacle. Aquestes cites van ser exhibides en diverses pancartes mostrades pels ultres i en el merchandising del club (bufandes, banderes, banderoles, camisetes i enganxines) intervingut i posat a la venda en un stand mòbil. Les màximes utilitzades han estat: No us deixeu consolar; La veritat és sempre revolucionària; Els ídols no existeixen; Ells manen perquè nosaltres obeïm; No tenim res tret del nostre temps; El dolor és l’única noblesa; El principal camp de batalla és la ment de l’enemic.

Referències teòriques. Marc crític 

Refusant d’una manera frontal les teories Debordianes sobre l’espectador (“La societat de l’espectacle”), Democracia integra el show del futbol al discurs de Rancière i els seus raonaments entorn a “l’espectador emancipat”. Democracia parteix doncs d’una concepció totalment orgànica de l’espectacle, de l’esdeveniment, del joc. Així, en un partit de futbol l’espectador no només acudeix a una actuació per romandre assegut a la graderia, més o menys pròxim al camp segons la seva sort, sinó que forma part activa de la funció, generant comunitat, participant plenament del seu procés i evolució.

Si bé Guy Debord atacava l’espectador pel seu caràcter extern, contemplatiu i absolutament passiu al propi espectacle, entenent aquest com una obra tancada en ella mateixa, un ens excloent per la seva autonomia, amb la reforma del teatre i gràcies a noms com Artaud, Brecht i en el terreny de la crítica més recent a Jacques Rancière sembla ja una premissa àmpliament acceptada la consideració de l’espectador com a part generativa de l’espectacle, més proper a una performance compartida i regida per totes les seves parts.

Partint d’aquesta base teòrica, Democracia pretén evidenciar el fort poder d’aquest tipus d’associacions, poder no sols de transmissió de valors, sinó de creació de comunitat i de reivindicació d’una identitat compartida. Les agrupacions d’ultres són organitzacions autogestionades i amb una forta consciència grupal, defensant no només el seu equip sinó uns ideals compartits. A través de l’espectacle i de la seva posició al fons sud del camp, o tribune populaire, fan visible les seves reivindicacions de classe. En el cas concret dels Ultramarines, s’autoidentifiquen com apolítics i antiracistes. L’ultra és doncs un espectador emancipat i intel·ligent, coneixedor de la seva condició i un expert en el seu camp, tant o més que l’espectador de teatre, tot i que en el sentit més ampli del terme, que reivindicava Rancière.

La naturalesa de la col·laboració entre Democracia i els Ultramarines ha estat la recerca d’un llenguatge comú amb el que representar una ideologia compartida.

Desenvolupament del projecte. Logística                                                                

Ne vous laissez pas consoler neix de l’interès de Democracia pel fenomen col·lectiu i col·lectivitzant del futbol. La seva proposta arriba a ADN Galeria i s’adhereix a la proposta “For a de Joc”, dins el cicle d’exposicions i activitats La Tardor de l’Art, promogut per les galeries catalanes (Art Barcelona, Associació Art Catalunya, Associació de Galeristes Independents d’Art de Catalunya), amb el recolzament de l’Institut Català d’Indústries Culturals (ICIC). A més, el Bòlit (Centre d’Art Contemporani, Girona), acull simultàniament part de l’obra de Democracia al seu espai Bòlit – Rambla, centre que participa de la proposta.