La base conceptual del treball d’Eugenio Merino es centra en els seus personatges de ficció favorits procedents del cinema,  la televisió i a Internet. Els seus treballs reflecteixen problemes reals de la nostra societat; guerra, contaminació, problemes entre països desenvolupats i subdesenvolupats, religió, política, problemàtiques socials. La seva estratègia es desemmascarar realitats, convidar a l’espectador a reflexionar amb la seva postura davant temes que ens preocupen, com si es tractessin de corrosius de consciència. Merino ens estimula perquè vegem l’irònic en la tragèdia, o el que és més amarg en un context satíric. Tot i així, Merino aclareix que el seu treball no és una declaració crítica explícita,  es tracta de  la utilització de la mofa i l’acudit com una eina discursiva que connota un elevat potencial crític, tot això per abordar els esdeveniments de l’actualitat mundial. La seva premissa bàsica és la d’entretenir al públic i fer-lo reflexionar amb un toc d’humor.