Indignadas: María María Acha-Kutscher

Indignadas
per Semíramis González

Quan l’any 1791 la revolucionària francesa Olympe de Gouges va fer una crida a l'acció de les dones no sabia encara que el seu destí seria acabar a la guillotina. De fet, la seva Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana inclou la guillotina com a referència per exigir que nosaltres també poguéssim ocupar un espai d'exposició pública. Aquest discurs, en què de Gouges es dirigia estrictament a la dona –“Dona, desperta, la crida de la raó es fa sentir en tot l'univers; reconeix els teus drets.”–, la va portar a ser víctima del que Celia Amorós denomina “aliances ruïnoses”, una cosa que les feministes han experimentat al llarg de tota la història. Defensem les causes que suposen avanços socials per a tothom i per a nosaltres, però quan es tracta de reivindicar el que pròpiament afecta a les dones les nostres exigències passen a un segon pla, a una cosa que es pot resoldre més tard. Precisament per això l'exercici continu que fa la María María Acha-Kutscher des de 2012 de recerca, representació i visibilitat de les dones en diferents manifestacions és tota una declaració d'intencions. L'artista ha creat centenars de dibuixos que il·lustren la força que el feminisme ha cobrat durant l'última dècada a nivell global. El fet mateix de convertir en protagonistes a aquestes persones anònimes que han omplert els carrers de protestes, com les del 15-M, Occupy Wall Street, Black Lives Matter o els col·lectius feministes com Femen, SlutWalk (Marxa de les Putes), #MeToo o Ni Una Menos, s'emmarca en les accions feministes que mostren la força de l'activisme a tot el món. L'obra de la María María Acha-Kutscher dibuixa un circuit d'anada i de tornada entre l'experiència col·lectiva de la lluita feminista i l'experiència individual de l'artista: si en un primer moment Acha-Kutscher pren les fotografies que trobem en els mitjans per a elaborar digitalment els retrats, l'obra torna de nou al carrer en la segona part del treball quan s'imprimeix en grans lones i s'exhibeix públicament, al mateix temps que circulen sota llicència creativa per les xarxes socials i les pròpies activistes utilitzen les imatges com a eina de comunicació, a les seves manifestacions i campanyes. Indignadas és una exposició que posa sobre la taula la importància que les feministes tenen en els grans canvis socials del nostre segle, canvis que van més enllà dels que es vinculen estrictament amb la seva agenda perquè el feminisme sap prou bé que qualsevol avenç en drets humans serà beneficiós per a la ciutadania però serà decisiu per a les dones. Així, la importància de mantenir una perspectiva feminista en l'anàlisi de la nostra realitat és fonamental per a construir altres relats vivencials que sí tinguin en compte les particularitats de tots i de totes. Al meu entendre, Acha-Kutscher ens està recordant també a cadascun/a la nostra responsabilitat en tot això, la responsabilitat de reconèixer, de reivindicar, de relatar des del feminisme i des de la democràcia.