No more landscapes. Physicality strategies: Esteve Subirah
Les paraules noves, lluny d'ampliar el vocabulari, trastoquen la relació entre termes i coses.
El 1984, Jacques Lacan ens advertia sobre els neologismes: són paraules buides que es poden tornar rellevants amb el temps i tenen un paper lingüístic comunament acceptat, però la seva tasca principal és aturar-ne la significació. El 2008, Esteve Subirah (Ullà, 1975) va decidir deixar de generar noves imatges.
La proliferació d'instantànies enforteix l'estructura buida descrita anteriorment, que és la mateixa que la cultura selfie necessita per alimentar una cadena d'expectatives creades per les imatges: afegir immediatament noves imatges a les ja preses. No more landscapes proposa un exercici d'adaptació d'aquesta resistència a Subirah, restringida en aquest cas a la relació particular entre paisatge i representació. Per això, l'exposició reuneix alguns treballs, realitzats des del 2012, que plantegen la necessitat de pensar el territori des de nocions relacionades amb la fisicalitat i la materialitat.
