Inventory of Love: Joan Pallé

A l'exposició L'amor altre l'artista Joan Pallé mostra per primera vegada part de la investigació que ha fet sobre les representacions de les relacions no monògames al cinema.

El projecte se centra en pel·lícules que han abordat conceptes com relacions obertes, ménage à trois i orgies. Des de Design for living (1933, Ernst Lubitsch), passant per Jules et Jim (1962, François Truffaut) o Lions love (1969, Agnès Varda) fins a la nova sèrie de Netflix, She's going to have it (2017, Spike Lee –basada) a l'homònima l'òpera prima de Lee) o Wonderlust (2018, Luke Snellin, Lucy Tcherniak); veiem una àmplia gamma de produccions cinematogràfiques que han aprofundit aquestes idees.

El projecte tracta de realitzar un assaig visual multidisciplinari que referenciï les representacions de les relacions no monògames dins de les pel·lícules, analitzant el seu potencial emancipador i les mancances i ingenuïtats que poden mostrar. En aquest sentit, la recerca cerca utilitzar materials visuals ja en circulació, per assignar-los una nova lectura que permeti una millor comprensió i apropament cap a les configuracions d'altres relacions a les societats urbanes contemporànies.

Per aconseguir-ho, l'artista basa la investigació en la premissa paradoxal que aquestes representacions no retraten el món sinó que el configuren. D'aquesta manera, la realitat s'esforça per mimetitzar-ne la suposada representació i no aquests retrats que intenten ajustar-se a aquesta realitat. Així, el cinema es desemmascara com un dispositiu d'enginyeria social que codifica dràsticament les relacions humanes.

En aquesta exposició trobem diferents exercicis formals que utilitzen materials de recerca com a primera matèria en la seva elaboració. D'una banda, utilitza material imprès distribuït per la indústria cinematogràfica i recopilat per l'artista durant l'últim any: volants, cartells, entrades de cinema o revistes que mostren una pàtina de fascinació cinèfila gairebé fetitxista alhora que aporten valor històric. Aquí les imatges es mostren com a eines que ajuden a aclarir els mecanismes visuals que defineixen els models i límits de les relacions humanes.
D'altra banda, i seguint la seva línia de projectes recent, l'artista experimenta amb l'escultura de petit format com a recurs narratiu. En aquest cas, produeix una sèrie d'escultures figuratives que fan referència a escenes específiques de les pel·lícules seleccionades.

Finalment, la posada en escena de l?espai expositiu dota el projecte d?una dimensió gairebé teatral que ofereix la visió subjectiva i el gest de l?artista en apropar-se a aquestes pel·lícules de ficció.