Surplus Production Line: Adrian Melis

Surplus Production Line (2014) explora les polítiques canviants del treball en el marc del neoliberalisme, en què els empleats i els cercadors de feina es veuen obligats a competir entre si i alienar-los dels seus sentiments personals. Melis va fundar una empresa privada a Amsterdam, on té la seu, per tal de publicar (a Internet ia través d'altres mitjans) una convocatòria per a un treball temporal que convidava parlants nadius d'espanyol a postular-se per al lloc de treball mitjançant l'enviament dels seus CV. La persona seleccionada havia de treballar dues hores diàries, cinc dies a la setmana (del 6 d'agost al 6 de setembre del 2014), per imprimir i destruir mitjançant una trituradora tots els CV recopilats a través de la convocatòria. El resultat final de la massa de currículums triturats es presentaria a l'espai expositiu. Amb això, Melis va iniciar un procés productiu basat en la destrucció, que va mobilitzar les expectatives dels aturats que havien sol·licitat el lloc (i als que mai va conèixer) i les va transformar en matèria primera perquè l'empresa la triturés.

Com a comentari irònic sobre el concepte de destrucció creativa de l'economista liberal Joseph Schumpeter (el capitalisme genera nova riquesa en destruir les estructures econòmiques i socials existents), es revela que la feina i la feina estan aniquilant empreses sota la seva aparença neoliberal actual. A més, a Línia de Producció per Excedent Melis va assenyalar les diferències radicals entre els sistemes de treball del seu país natal, Cuba, i el context europeu, mostrant com en aquest últim els treballadors i empleats involucrats en treballs mal remunerats i desqualificats es veuen obligats a reprimir cada cop més les seves pròpies emocions en lloc que se'ls permeti incloure-les als seus processos de treball diaris.