Who wants to be an impatient gardener?: Pep Vidal
Aquest projecte va començar el setembre del 2016, quan Vidal va comprar la totalitat de l'estoc d'una botiga de plantes al barri de Gràcia de Barcelona. El seu objectiu era mesurar les variacions i les interaccions de més de 300 plantes, avaluant, entre altres factors, la seva superfície, volum, color, humitat i llum.
Vidal aviat es va adonar que cada planta requeria un programa de reg diferent. Va desenvolupar la investigació en col·laboració amb els companys del grup d'òptica del departament de física de la Universitat Autònoma de Barcelona. Mitjançant l'ús de làsers per mesurar la composició de les cèl·lules i l'acumulació d'aigua a les fulles, Vidal i els col·legues estan desenvolupant una metodologia amb diverses aplicacions potencials, des de la detecció primerenca de malalties fins a sistemes agrícoles sostenibles. Aquesta recerca s'està desenvolupant en col·laboració amb altres institucions, inclòs l'Institut Botànic de Barcelona.
Més enllà de la possible aplicació de la investigació científica relacionada amb el projecte, l'interès per trobar un sistema precís de mesura també té implicacions dins del camp de l'art. Aquest esforç suggereix una proximitat a fi d'estudi que busca la sincronicitat, una jerarquia lateral –en contraposició a la vertical– que implica un reconeixement de les relacions a l'entorn, entre allò humà i allò no humà. La seva articulació plàstica i performativa ens porta a plantejar-nos la possibilitat de trobar un altre tipus de connexió social i política. Així, lespai per a lart.
