Al final de todos los sueños humanos no hay más que polvo: Núria Güell, Levi Orta & Adelita Husni-Bey
Potser la pols d'aquestes revolucions frustrades sigui el germen del fang d'aquesta força vulnerable que hem d'agafar avui dia.
"Al final de tots els somnis humans només hi ha pols", deia Federica Montseny en els últims anys d'una vida de lluita. Potser la pols d'aquestes revolucions frustrades sigui el germen del fang d'aquesta força vulnerable que hem d'agafar avui dia.
Penetrant sense titubejos en la realitat, aquests projectes especulen futurs per venir o generen estructures juridicolegals per construir alternatives al que s'ha plantejat. Territori, llar, èxode, migracions, ordre colonial, dret a l'habitatge, guerra, gana, economia o saber emergeixen de les accions, trobades, discussions i aliances que aquests artistes articulen al voltant de la pràctica que permet imaginar les conseqüències futures de la nostra comportament. Aquesta exposició aplega algunes obres que es projecten cap al futur; generar un diàleg entre dues pràctiques que de vegades xoquen i altres vegades es distancien sense perdre una connexió clara
