Des Astres: Abdelkader Benchamma

El perill ve del cel. L'esperança també. En l'Edat mitjana, els fenòmens celestes alimentaven les fantasies més variades. És diferent avui dia? Els senyals provinents del cel canvien constantment de significat: els percebem d'una altra manera, els interpretem de manera diferent. Astronomia o astrologia, presagi o llei física, màgia o ciència, tot s'entrellaça. Els vestigis de llum poden ser estels o bruixes, ovnis o drons. Carl Jung parla del somni d'una pacient on una enorme aranya zumzejant travessava el cel. Qui sap si, en el passat, no ha vist també els nostres drons d’avui, màquines de guerra pilotades a distància i amb braços tentaculars que fan eco de la trista actualitat?

Fascinat per la qüestió dels fenòmens celestes, Abdelkader Benchamma va seguir l’audiència del Congrés estatunidenc sobre ovnis el novembre de 2024. Els objectes recuperats van plantejar preguntes irresolubles sobre el seu origen. Científics i militars se succeïen, donant fredament els seus testimonis davant funcionaris electes de tots costats. La ciència-ficció es trobava amb la realitat i teories conspiratòries es tornaven plausibles en un gir inquietant – o fascinant. S'estava preparant els Estats Units per a un nou enemic o per a un nou mercat? Tot s'accelera en la nostra relació amb el cel. Els exoplanetes, inexistents fa trenta anys, ara es compten en milions. El cel es torna habitable, colonitzat tant per la raó com per la imaginació. Fantasies i hipòtesis es despleguen sense límit. Som tan diferents dels nostres avantpassats quan llegien els auguris?

En la sèrie Kometenbuch, Benchamma proposa uns vint dibuixos inspirats en un llibre del segle XVI que recull diversos fenòmens celestes, representats de formes estranyes i fascinants. Aby Warburg, també captivat per aquestes il·lustracions, va subratllar el paper fonamental dels cometes com a signes celestials. Benchamma, per la seva part, ho plasma a través de dibuixos de mitjà i petit format. Aquesta elecció d'escala permet exagerar els detalls, i obliga a l’espectador, acostumat a les grans instal·lacions dibuixades per l’artista, a explorar l'ínfim on a vegades s'amaguen veritats essencials.

En les seves sèries anteriors, descriu els abismes que s'obren de sobte sota els nostres peus, engolint el que hi ha en la superfície del món. Aquí el misteri es desplega sobre els nostres caps. Sota terra o en l'aire, materials i formes evanescents es dissolen en les nostres pors i esperances. El que projectem sobre el cel és el costat fosc de cada època, el que Gastón Bachelard va anomenar la part nocturna de la humanitat, aquesta poesia turbulenta, ja sigui il·luminada per la lluentor d'una espelma o per la llum crua dels focus. Benchamma es deté en aquests antics estels, reguerons de foc i cercles inimaginables, desenvolupant les seves formes i significats ocults. Esquematitza o enriqueix, transformant la cua d'un estel en flames de colors, deixant entreveure la seva afinitat amb l'obra de Raymond Pettibon i els cels turmentats de les pintures de Joachim Patinir.

Text de Sébastien Planas

Pots llegir el text complet en el enllaç que trovaràs més baix.