De carn i èter: Picasso, Miró i Tàpies: Julio Anaya Cabanding

Acompanyats d’entorns i substrats fràgils, els trompe-l’oeil de Julio Anaya Cabanding (Màlaga, 1987) estableixen diàlegs amb obres d’un monument històric que no és el nostre. Irreverents a la pràctica, però respectuosos en la tècnica, les còpies d’Anaya Cabanding examinen certes idees que tenen a veure amb l’autoria, l’autenticitat i la propietat, així com amb les competències de les institucions que governen el món de l’art, com la conservació i la transmissió d’un llegat.

Seguint aquesta línia, De Carne y Éter inclou versions d’obres com La femme qui pleure (1937) i La Siesta (1932) de Picasso, o  Tela blanca amb cartró cosit (1963) de Tàpies. En recrear aquestes obres a mig camí entre la còpia i la metapintura, Anaya rendeix tribut a aquests artistes i també convida al públic a reflexionar sobre la condició de la seva metodologia artística –pintura acrílica sobre cartrons abandonats- i les relacions que aquesta metodologia crea. 

Per continuar llegint clica al comunicat de premsa a continuació...