Banc Públic: Eugenio Merino

La inicial evocació del passat que articula el sentit dels monuments públics ha donat pas avui a una nostàlgia reaccionària. D'aquí ve que l'ocultació funcioni aquí, en ADN Galeria, com a forma política a partir de la poètica del visual, i especialment d'un material tan tosc com el ciment. Enfront de l'evocació (i els sentiments que aquesta implica en aquestes representacions en l'espai públic), aquí ocultar, contrarrepresentar, funciona com una força mobilitzadora. 

L'aparent buit en ADN Galeria es presenta com una metàfora de com l'absència és, també, presència. En l'ampli espai trobem un banc de ciment, a la meitat de la sala, que ens convida a asseure'ns i a escoltar.

Merino s'inscriu amb aquesta obra, en una genealogia d'artistes que han utilitzat aquest material com a element disruptor, jugant amb la seva rudesa i amb el que oculta dins. Com podem veure aquí, mentre romanem asseguts sobre aquest banc, el material és també ideologia. El ciment és aquí una mica més que un volum. És la metàfora d'aquest asfalt que recorrem diàriament, sobre el qual trepitgem, i sota el qual romanen més de 100.000 persones represaliades. 

 Per continuar llegint clica al comunicat de premsa a continuació...