Registres de comportament (1994-1998) : Antonio Ortega

Durant alguns mesos de 1996, Antonio Ortega va cuidar a casa seva d'una planta que va créixer dins d'un llarg tub de cartolina. La planta estava obligada a estendre la seva tija blanca i travessar un metre de penombra a la recerca de la llum. Quan per fi aquesta planta va aconseguir sobresortir, l'artista va col·locar una càmera de vídeo domèstica davant d'ella. En un únic pla-seqüència, fixe i a temps real, apareixia el test, el larg tub de cartró corrugat i les escasses fulles que en sobresortien. Immediatament entrava a escena l'Antonio Ortega i desplegava els punts d'unió de la cartolina, el tub s'obria, es separava de la planta, i l'alliberava. En aquest mateix instant queia fulminada. La llarga tija que havia crescut cercant la llum era incapaç de sostenir el seu propi pes, i per això moria. Allò que la constrenyia era també el que la mantenia viva.

A finals dels anys noranta, gran part del treball artístic d'Antonio Ortega es basava en la utilització de plantes i animals. Davant la reivindicació ecològica i el lligam amb el tel·lúric d'algunes propostes relacionades amb el Povera i amb el Land-Art, Ortega treballava des d'una distància irònica. Els elements vius, generalment plantes, no eren un fi en si mateix, sinó un útil. De vegades servien per revisar o subvertir el funcionament del 'stablishment 'artístic; d'altres , el món vegetal era forçat i fins i tot torturat, mostrant en l'art una forma de coneixement que recordava als processos educatius infantils de contacte amb la natura.

Per continuar llegint clica al comunicat de premsa a continuació...