Les faits sont têtus: Alán Carrasco en la Col·lecció Berta Caldentey

El 1951, amb una Europa encara gestionant les seves pròpies ruïnes, Hannah Arendt ens alertava a Els orígens del totalitarisme que el subjecte ideal per a la dominació totalitària no era l'adepte ni el fanàtic d'una causa, sinó més aviat aquell per a qui ja no hi ha distinció entre el fet i la ficció, entre el que és vertader i el que és fals. Set dècades després, a la majoria de mitjans de comunicació i en no poques anàlisis polítiques l'ús de conceptes com fake news, fets alternatius o postveritat esquitxen la nostra quotidianitat, a través d'un permanent carrusel de declaracions en què els uns i els altres s'acusen mútuament d'embarrar la realitat amb la mentida i la paparrutxa.
En el treball d'Alán Carrasco hi ha un interès específic per desentramar algunes de les estratègies i trampes que s'empren habitualment en la construcció dels relats oficials, però també per trobar els fils invisibles -de vegades casuals, altres vegades plausibles- que complexitzen la lectura direccional i rectilínia que es pretén proporcionar dels fets històrics.
A la selecció d'obres que es presenten a l'exposició Les faits sont têtus s'hi confronten alguns dels estratagemes amb què s'han construït bona part del relat historico-polític, institucional i simbòlic del segle XX. Alán Carrasco compon amb les seves obres un itinerari en què no dubta a disparar contra alguns dels mateixos mites fundacionals d'aquest discurs, utilitzant com a matèria primera documents i altres evidències materials dels esdeveniments en què s'inspira.

Per continuar llegint clica al comunicat de premsa a continuació...