She, the eye, the finger, the hand: María María Acha-Kutscher, Margaret Harrison & Núria Güell

Ella, l'ull, el dit, la mà dialoga entre una selecció d'obres de tres artistes de diferents nacionalitats i generacions: Margaret Harrison (1940, Wakefield, Regne Unit), Maria Maria Acha-Kutscher (1968, Lima, Perú) i Núria Güell (1981, Vidreres, Espanya). Tot i les seves diferències generacionals i contextuals, i de l'especificitat i la singularitat de les seves obres, és fàcil identificar enfocaments, temes i línies discursives similars en les pràctiques artístiques d'aquests tres creadors.

El primer terme del títol, Ella, no es refereix únicament a la circumstància evident de ser dones, sinó que fa referència al fet que treballen des d'una posició feminista declarada i manifesta a través de la qual analitzen diferents formes de violència i opressió exercides contra les dones. com a subjectes polítics. Són conscients que la violència i la discriminació de gènere són inherents a altres formes d'opressió, com la submissió racial o de classe, per la qual cosa advoquen per un feminisme inclusiu i transversal que denunciï la vulneració de drets de qualsevol subjecte subaltern, i reivindiquin un món igualitari on tothom pot definir les condicions de la seva existència. L'ull, per la seva banda, posa èmfasi en la funció d'observació i documentació de la realitat que exerceixen tots tres com a artistes, destacant també l'assumpció de responsabilitat que deriva de ser testimonis, i de vegades fins i tot còmplices, de diferents formes d'injustícia social .

L'ull també remet a l'interès per analitzar i revisar críticament els cànons visuals, la representació estereotipada de la figura femenina a la història de l'art, i Núria Güell, De putas. Joguines, les convencions que han modelat les formes de recepció i interpretació de les imatges artístiques al llarg dels anys. A les seves obres, ia diferència d'altres artistes polítics que limiten el seu activisme al documentalisme, Harrison, Güell i Acha-Kutscher no només registren i testimonien les diferents formes d'injustícia social, sinó que també les confronten.

El dit fa referència a la seva determinació d'assenyalar els abusos comesos pels sistemes d'opressió i poder hegemònic, però també fa referència a la seva capacitat per reconèixer els privilegis que els atorguen per ser artistes reconeguts i residents a Europa; privilegis que utilitzen a favor de la causa que defensen. Per això el darrer terme és la mà, element corporal que representa una forma activa i directa de relació amb el món, que simbolitza la convicció compartida d'entendre l'art com a eina de transformació social i com a espai per a l'exercici de l'activisme.