Back to the Present: Julio Anaya Cabanding a la Colección Manuel Expósito

Format en dibuix clàssic des dels sis anys, llicenciat en Belles Arts per la Universidad de Málaga, apassionat per la història de la pintura i en sintonia amb les dinàmiques de colonització visual urbana, Julio Anaya Cabanding va començar a cridar l'atenció reproduint obres canòniques de la història de l'art en llocs inesperats, com ara espais urbans desafectats i edificis abandonats. Privant les imatges del simbolisme de l'espai institucional que les cuida i legitima, aquestes obres modifiquen la recepció dels grans mestres del passat, al mateix temps que qüestionen el poder icònic de les imatges.

Més endavant, el consens internacional que va reconèixer la seva peculiar pràctica derivada del Street Art, va portar l'artista a la recerca de noves vies d'exposició per a les obres que fossin compatibles amb la seva visió creativa. Canviant l'espai públic per l’ús de suports precaris, Anaya Cabanding es va proposar respondre a la situació que suposava reconduir el seu treball de tornada a la institució art, activant una iconosfera circular i permeable, sense sacrificar essències urbanes i desplegant el seu treball en espais expositius high and low.

L'artista va començar a proveir-se de cartrons trobats, residus que tracta amb làtex per endurir-los i convertir-los en un bon suport on plasmar la seva particular revisió de la història de l'art. Efectes de trompe-l'œil que ens fascinen, tant per l'efecte pirotècnic del virtuosisme, com per la intrínseca bellesa de la gran pintura. Amb aquests nous suports, cartró, fustes o restes d'obra, la imatge del que es representa es veu interferida per les textures, accidents i imperfeccions dels suports residuals. És en aquesta cadena d'interiors i exteriors, de còpies, autories, respectes i homenatges, de mà talentosa i mirada selectiva, on els ecos deixen de ser sincopats i ens guanyen. Ha estat amb aquests suports pobres, com veurem a l'exposició, que ha realitzat alguns dels seus projectes més emblemàtics en múltiples latituds, reclamant l'atenció d'institucions públiques i galeries privades, tant a nivell nacional com internacional.

A El desprecio de las masas Peter Sloterdijk suggereix que la batalla entre l'alta i baixa cultura estaria arrelada als orígens aristocràtics del que suposadament és culte, en l'apropiació per part dels privilegiats de la cultura sofisticada. Les masses, avui pràcticament tothom, rebutjarien l'alta cultura com a part d'una venjança cultural. Aquest boicot, armat també des de les pràctiques de l’avantguarda històrica i la neo-avantguarda dels setanta, proposen una fusió d'art i vida de la qual també participa la pràctica d'Anaya Cabanding.

Amb aquesta idea en ment, hem preparat una mostra que reuneix tant exemples de derivacions constructivistes com surrealistes, que va des del cubisme de Picasso i el suprematisme de Malèvich fins al Dadà de Man Ray, el surrealisme metafísic de De Chirico i, finalment, la irreverència conceptual de Duchamp. Tots reunits en una mateixa sala gràcies a les mans de Julio Anaya Cabanding, que recupera aquestes imatges ja clàssiques en un gest tan subversiu com vital. Les transporta a un espai on no s'imposen, les convida a la contingència del temps-Kairós, a la impossibilitat d'una criogenització simbòlica. En cas que aquestes imatges reconfigurades siguin ocasionalment enganyades pel temps-cronos i tornin al temple secular, portaran amb elles la fragilitat de la vida, de tota creació com a acte, així com la persistència a revelar la condició del museu com una "caixa entròpica".

Juntament amb les obres creades ad hoc per a aquesta mostra es presenten un bon nombre de peces que provenen de la Colección Manuel Expósito: un dels col·leccionistes que més fortament ha apostat per l'art jove al nostre territori, amb una marcada focalització en la prospecció de llenguatges tant conceptuals com els derivats de la cultura de masses i de l'art urbà.