Blind Faith No More: Kendell Geers

BlindFaithNoMore és la quarta exposició individual de Kendell Geers a ADN Galeria i la més compromesa de l'artista fins avui, en un joc sofisticat entre el llenguatge i el seu malestar. La catarsi espiritual que va començar amb HellRaiser (2012) va donar lloc a la iconoclàstia pagana de ProPaganDaDa (2016), les quals van florir en l'esperit de protesta que va definir #iPROtesttHEReforeIam (2019). Finalment, BlindFaithNoMore és un exorcisme del present que es desenvolupa com un joc de "veritat o repte".

El títol BlindFaithNoMore és una referència a dues portades de discos icòniques del rock and roll –Blind Faith (1969) i Faith No More (1987)– que, col·locades una al costat de l'altra, creen un significat nou i inesperat que l'escombriaire de la història de l'art neteja amb el detergent de la cultura popular, amanit amb el lleixiu de l'humor negre. Kendell Geers no ha perdut la seva fe en l'art, però es nega a acceptar cegament la desfilada inacceptable en què s'ha convertit. Com molta gent, Geers creu que el sistema de l'art ha perdut el seu ancoratge en la realitat i ha tallat els seus lligams amb la humanitat. No és l'art, sinó el sistema de rentat de diners el que està podrit i amenaça amb ofegar a tots els artistes en una fallida espiritual propiciada per un oportunisme xop de sang.

Nascut en una família afrikáans de classe treballadora en l'apogeu de l'Apartheid, Kendell Geers va escapar de casa als 15 anys per a unir-se a la revolució contra la segregació racial. Quan va complir 17 anys, va ser jutjat per traïció i va escapar per poc de l'empresonament exiliant-se com a refugiat. Així va arribar a Nova York, on va treballar com a assistent de Richard Prince. Després de l'alliberament de Nelson Mandela, l'11 de febrer de 1990, Geers va tornar a Sud-àfrica i va elaborar un llenguatge artístic únic transformant les seves experiències en el front revolucionari en contradiccions estètiques. BlindFaithNoMore s’inaugura en el 33è aniversari de l’alliberament de Mandela, commemorant el seu esperit de llibertat i sacrifici.

La ràpida successió de caos social, polític, econòmic i climàtic des del Brexit fins a Trump, Black Lives Matter, Covid19, la crisi energètica mundial, els incendis forestals, les onades de calor, les inundacions, les sequeres i les bombes de gel ens han deixat a tots intoxicats i amb una ressaca letal. Una sobredosi d'estrès posttraumàtic. Cadascun de nosaltres sofreix el desgast de l'apocalipsi, la fatiga de la crisi i l'esgotament de la informació. Coses molt útils per a les necessitats de l'algorisme i l'oportunisme dels polítics que mantenen el clima de por i d’incertesa, però els nostres sistemes nerviosos estan tots propers al col·lapse i la nostra salut mental plana sobre l'abisme de la desesperació com un black hawk.

BlindFaithNoMore s'ha inspirat en les accions performatives dels manifestants contra el canvi climàtic que enganxen les seves mans en una protesta a obres d'art i llancen pintura contra l'arquitectura del poder del museu. Kendell Geers utilitza el seu propi cos per a qüestionar-se. Armant la seva petjada de carboni recorre la línia que divideix el bé del mal, Europa d'Àfrica, la poesia de la política, la religió de la fe, la por del prejudici. On està la frontera que ens separa de la naturalesa i per què la naturalesa humana és tan violentament destructiva? Les nostres pors reflecteixen el nostre desig de destruir tot el que ens fa humans transformant el món en el que vivim en recursos per a ser venuts al millor postor, per qualsevol mitjà necessari.

El llenguatge únic que ha creat Kendell Geers és difícil de definir perquè el que veus mai pot reduir-se al que obtens. Això es deu al fet que la seva pròpia identitat és impossible de definir com un enredaire blanc, africà, que canvia de forma, amb una pràctica que és tan visceralment expressionista com conceptual. Adopta l'abstracció i, al mateix temps, explora el que significa ser figurativament humà. Amb la seva llengua fermament en la nostra galta, les paraules ja no tenen significats fixos, ja que les estira com el timpà d'un tambor xamànic entre les vores de la nostra percepció, tirant de la semàntica com una pell cap als racons d'inesperats jocs de paraules, insinuacions i dobles sentits translingüístics. Ens pren de la mà i, amb un superpegament a base de vaselina, ens convida als racons més foscos de la caverna de Plató on balla nu, entre l'ombra i la flama.

Les úniques veritats en les quals podem confiar són les nostres gàbies de carn i os. Els nostres cossos no poden mentir simplement perquè ens neguem a prendre'ns el temps per a escoltar el que som. Com a protesta, Kendell Geers ha creat un llenguatge únic a partir de la col·lisió frontal entre l'art i la vida en el qual l'única veritat és que no hi ha veritat perquè la percepció s'ha invertit i el dubte es a fora.

L'art canvia el món: una percepció alhora!