Marcos Ávila-Forero France / Colombia, 1983

Marcos Ávila-Forero treballa usualment en terrenys difícils o llocs inaccessibles com pobles remots en la Colòmbia rural. La seva pràctica esta basada en la recerca que condueix dins comunitats i en conjunt amb els seus residents, que el permet experimentar amb la comunicació no convencional. En lloc de documentar l'objecte de la seva recerca, Ávila-Forero es submergeix en els mons que explora. Él veu el seu paper com el de un activista que lluita per problemes socials que considera importants, no només com artista sinó com algú que simplement fa ús de l'art com una eina més. 

En 2011 viatja a l'Amazònia a on roda A Tarapoto, un manatí, que presentà en la exposició Le Vent d´Après i guanya el Prix Multimédia Des Fondations De Beaux-Arts. En 2012 viatja a la frontera entre Marroc i Algèria, on treballa amb emigrants clandestins per rodar Cayuco - Una Estela de Oujda a Melilla. En 2013, després de rebre el Prix Découverte Du Palais de Tokyo, viatja a Colòmbia i treballa amb poblacions desplaçades pel conflicte armat en un assentament anomenat Suratoque; amb aquest mateix nom i el de les famílies amb les que es reuneix crea una obra i una exposició individual al Palais de Tokyo. Més tard rep el premi Loop Awards 2014 per Un Pechiche para Benkos, i l'obra passa a formar part de la Col·lecció del MACBA. Viatja de nou a un dels epicentres del conflicte armat en Colombia pel projecte Atrato, que va ser exposat a la Biennale di Venezia 2017. Després de treballar el 2019 amb treballadors jubilats de la indústria de la metal·lúrgia japonesa, va crear "Teoria del vol d'ànecs salvatges", que va guanyar el 21è Premi de la Fundació Ricard. Es va convertir en Vicepresident de l'organització "Ciutadania per la Pau" i, després de tres anys d'entrevistes amb més de trenta organitzacions socials en tot el territori colombià, va realitzar "La llum de les bales - La foscor de l'oblit", un documental sobre el conflicte armat i la construcció de la pau. El 2020, la seva obra "Suratoque" va ser inclosa en la col·lecció del Centre Pompidou i va formar part de l'exposició "Global(e)-Resistance". A més, el seu treball també està present en les col·leccions del CNAP, diversos FRAC, FMAC, Fundació Hermès i MACBA, entre altres col·leccions públiques internacionals.