L'obra de Tobias Bernstrup utilitza el cos com un element principal d'expressió, contribuint a la seva redefinició crítica i presentant identitats mutades i híbrides. L'ús de la performance, entesa com una pràctica híbrida de resistència, ofereix un reialme ideal per la dematerialització de l'obra, i representa una possibilitat per l'artista de desenvolupar una sèrie d'intervencions que beuen de la cultura popular, els videojocs o internet, i juguen amb la poètica de la tecnologia digital i la seva influència sobre el cos. Partint d'aquesta premissa, Bernstrup investiga la tirania de la imatge, utilitzada com a tecnologia de control i repressió, i la subverteix, tot reivindicant l'artificialitat com una dimensió paral·lela o aspecte integrat a la vida quotidiana. Part de la seva recerca es basa en la interacció entre realitat i ficció, i de quina manera ambdues interactuen i es mimetitzen.

L'ús del so i la música, intrínsecament lligats a l'acte performatiu, és un aspecte notable de la producció de Bernstrup, especialment per la dimensió emocional que ambdós ofereixen. L'aspecte musical, present al llarg de la seva carrera artística, conflueix amb la seva recerca sobre l'espai, tan físic com social, i la seva indissociable relació amb el cos polític. Per aquest motiu, qüestions com el gènere són fonamentals en la seva obra. L'artista suec fa una crítica als efectes de normalització i de naturalització que han acompanyat tradicionalment a la política de la identitat, producte de tecnologies biopolítiques complexes, a través de diferents estètiques, com per exemple, la cyborg. Seguint l'estela de Judith Butler, Sue Ellen Case o Eve K. Sedwick, Bernstrup utilitza els mecanismes de la performance per desnaturalitzar la diferència sexual, i al mateix temps capgirar les convencions i codis socials dominants.