mounir fatmi va néixer a Tànger, el Marroc, en 1970. Als 4 anys la seva família es va mudar a Casablanca. Amb 17 anys va viatjar a Roma, on va estudiar dibuix i gravat del nu en l'Acadèmia de les Arts. Més tard va estudiar a l'Escola d'Art de Casablanca i finalment en la Rijksakademie d'Amsterdam.
Va passar la major part de la seva infància en un mercat ambulant de Casabarata, un dels barris més pobres de Tànger, on la seva mare venia roba per a nens. Aquest entorn, on es concentren grans quantitats de residus i objectes comuns rebutjats, va establir les bases artístiques de mounir, qui compara el mercat ambulant amb el museu en ruïnes. Aquesta visió també serveix com una metàfora que expressa els aspectes essencials del seu treball. Influenciat per la idea de mitjans obsolets i el col·lapse de la societat industrial i consumista, desenvolupa el concepte de l'obra d'Art a mig camí entre l'Arqueologia i l'Arxiu.
Usant materials com a cable d'antena, màquines d'escriure i cintes VHS, mounir fatmi elabora una arqueologia experimental que qüestiona el món i el paper de l'artista en una societat en crisi. Torça els codis i preceptes a través del prisma d'una trinitat que comprèn Arquitectura, Llenguatge i Màquina. Així, qüestiona els límits de la memòria, el llenguatge i la comunicació mentre reflexiona sobre aquests materials obsolets i el seu futur incert. La recerca artística de mounir fatmi és una reflexió sobre la història de la tecnologia i la seva influència en la cultura popular. En conseqüència, un pot veure el futur de les obres de fatmi com a futurs arxius en preparació. Representen moments clau en la nostra història contemporània, aquests materials tècnics també qüestionen la transmissió de coneixement i el poder suggestiu de les imatges i critiquen els mecanismes que ens uneixen a la tecnologia i les ideologies.
Des de l'any 2000, les instal·lacions de mounir fatmi han estat seleccionades en múltiples biennals, 52a i 57a Biennals de Venècia, 8a Biennal de Sharjah, 5a i 7a Biennals de Dakar, 2a Biennal de Sevilla, 5a Biennal de Gwangju, 10a Biennal de Lió, 5a Triennal d'Auckland, la 10a i 11a Biennal de Bamako, la 7a Biennal d'Arquitectura de Shenzhen, la Triennal de Setouchi i la Triennal de Echigo-Tsumari al Japó. El seu treball ha estat presentat en nombroses exposicions individuals; en el Museu Migros, Zurich; MAMCO, Ginebra; Museu Picasso Guerra i Pau, Vallauris; Fundació AK Bank, Istanbul; Museu Kunst Palast, Dusseldorf; i al Göteborg Konsthall. També ha participat en diverses exposicions col·lectives; en el Centre Georges Pompidou, París; Museu de Brooklyn, Nova York; Palacio de Tòquio, París; MAXXI, Roma; Museu d'Art Mori, Tòquio; MMOMA, Moscou; el Victoria & Albert Museum, Londres; Van Abbemuseum, Eindhoven; Museu d'Art Nasher, Durham; i el Museu del Louvre a Abu Dhabi.
Ha rebut diversos premis, incloent el Premi Uriöt, Amsterdam; el Gran Premi Léopold Sédar Senghor en la 7a Biennal de Dakar en 2006; i el Premi de la Biennal del Caire en 2010 i el Silver Plane Prize, Altai Biennale, Moscou en 2020.
