adn galeria
català  ·   castellano  ·   english
adn galeria
C. Enric Granados, 49
08008 Barcelona
Tel. +34 93 451 00 64
Nowheristan

Nowheristan

En ocasió de la seva segona exposició individual a ADN Galeria, Igor Eškinja torna amb una sèrie de fotografies i dues instal·lacions construïdes a l’espai de la galeria.

 

Amb “Nowheristan”, l’artista croata roman fidel a la seva línia, caracteritzada per un qüestionament sobre la producció i la recepció de la imatge a l’espai expositiu. Eškinja posa en evidència el caràcter construït de la mirada i els règims de visibilitat que condicionen a la vegada, la nostra percepció de la realitat i la seva representació. L’artista ha concebut un neologisme per titular l’exposició, en el que s’associa la idea de no lloc (nowhere, enlloc) i la definició d’un territori específic, suggerida pel sufix –stan, paraula àrab que significa terra, territori. Es tracta d’un oxímoron que designa a la vegada un lloc físic, circumscrit geogràficament, i un espai immaterial, fruit de la imaginació. Aquest estat entremig, constitueix precisament un aspecte clau de l’obra d’Eškinja: mantenir permanentment un equilibri paradoxal entre el món material i una esfera conceptual.

Eškinja treballa a partir d’elements singulars bàsics, essencialment dues famílies: els objectes i les formes que interactuen amb aquests objectes, aplicant-se en la seva superfície i pertorbant la seva visió. Les fotografies presentades a l’exposició retraten objectes quotidians des d’una perspectiva frontal, destacant sobre fons neutre i banyats per una llum blanca i uniforme. Cada objecte es veu contaminat per una o varies taques de distints colors, de tal manera que aquestes taques s’assemblen a drippings projectats no sobre l’objecte sinó sobre la pròpia superfície de la fotografia. No obstant el joc perceptiu, l’artista ens desvelarà el secret de les fotografies i el procés de construcció il·lusionista de la imatge bidimensional, a través de dues instal·lacions concebudes in situ a l’espai expositiu. La primera amb l’aplicació d’una altra taca; la segona amb l’elaboració d’una catifa ben particular, realitzada amb els fulls de sala de l’exposició.
Tant en el seu treball fotogràfic com en les instal·lacions, Eškinja opta per una economia de mitjans que reenvia als llenguatges de l’art conceptual i de l’art povera. Mentre s’inspira en el primer en les seves propietats factuals i analítiques, la referència a l’art povera és visible en l’ús de materials sense valor, que s’han tornat quasi invisibles al pertànyer a la nostra vida quotidiana – uns cavallets, un sofà, bosses de la brossa, una escala de pintor. L’objecte es caracteritza llavors pel seu pragmatisme, emfatitzant el seu caràcter trivial i, de manera més sorprenent, per les seves propietats arquitectòniques, que permeten jugar amb la taca en una mena d’artifici, que contamina la seva visualització. La “imatge taca” actua com atac dirigit a la serietat de l’objecte ready-made, apunta amb ironia al caràcter fonamentalment artificial de la descontextualització operada per l’art conceptual ortodox, i posa en evidència el caràcter mediatitzat de qualsevol representació. Per tant, tot i que les obres d’Eškinja sedueixen per la seva estètica minimalista i antiespectacular i per la seva capacitat per produir significat unívoc en afinitat amb el llenguatge publicitari, aquesta aparent absència d’ambigüitat amaga un contrapunt irònic.
Si bé és cert que els objectes i materials constitueixen una presència forta, tant en les instal·lacions com en les fotografies de Eškinja, és la relació dialèctica entre la materialitat de l’objecte i el caràcter construït i il·lusori de la seva aparició a l’espai, el que roman latent en tot el treball de l’artista. L’aprehensió física de l’obra s’acompanya sempre d’una reflexió conceptual a l’entorn d’aquesta mateixa experiència de percepció/recepció. Moltes vegades en l’obra de l’Eškinja i en particular a “Nowheristan”, és difícil distingir quina és la forma expressiva que es troba a primer terme: és la fotografia la que es constitueix en índex de la instal·lació tridimensional, o pel contrari, serveix de model? A diferencia de la perfecció enganyosa de les fotografies, les instal·lacions a l’espai real permeten experimentar un desajust que la fotografia amaga. Mentre la fotografia congela l’esdeveniment i manté una perspectiva única que impedeix qualsevol verificació, la instal·lació desmitifica tot, negant la lògica del punt de vista únic. Només cal  moure’s per veure la imatge perfecta volatilitzar-se en una multitud de punts escampats.
En certa mesura, podem traçar una línia de continuïtat entre el treball d’Eškinja i la tradició il·lusionista renaixentista, expressada en representacions anamòrfiques o en artificis, o simplement a través de l’ús de la perspectiva com a instrument de control de la mirada. De la mateixa manera que els artistes del Renaixement se servien de la representació en perspectiva per crear un espai perfecte, tot i que totalment il·lusori, les fotografies d’Eškinja mantenen una il·lusió del que és visible. L’esdeveniment queda fixat en un marc de visibilitat i de lectura precís. La imatge ens arriba quasi imposada, com una cotilla visual que amaga el que estem sospitant i ofereix una visió única, sense profunditat. La instal·lació il·lustra, en canvi, el procés de la seva pròpia construcció i restaura per a la mateixa ocasió el procés d’elaboració de la imatge fotogràfica, proporcionant una experiència espacial i temporal distinta.

 

A “Nowheristan”, instal·lacions i fotografies presenten doncs dues facetes d’un mateix esdeveniment, dos marcs de visibilitat distints. Amb la seva habitual ingenuïtat, Eškinja elabora un doble sistema, de mistificació i desmitificació simultànies, reconciliant l’experiència estètica amb l’anàlisi dels propis processos que la produeixen. Saboteja els règims de visió establerts per tornar a una versió complexa i crítica de la representació.

Disseny web: activaweb.net