adn galeria
català  ·   castellano  ·   english
adn galeria
C. Enric Granados, 49
08008 Barcelona
Tel. +34 93 451 00 64
We don´t need another hero

We don´t need another hero

ADN Galeria presenta la segona exposició individual a Barcelona d’Eugenio Merino, sota el títol “We don’t need another hero” (No necessitem un altre heroi).

Han passat dos anys des de l’exposició “Global Warming” i ara Merino sembla deixar de costat la representació de personatges populars o superherois, que caracteritzen les seves obres anteriors, i es centra en la representació de personatges anònims i objectes carregats de forta simbologia, per així emfatitzar encara més, la seva postura crítica davant la guerra i la política armamentística. L’artista ja havia abordat el tema de la guerra i de les seves conseqüències en el vídeo “Jailhouse Rock (in Guantanamo)” de 2008. Ara, els temes tractats en les seves últimes obres s’enriqueixen de nous discursos crítics i jocs semàntics, buscant la complicitat de l’espectador a l’hora de desxifrar la lectura de la simbologia i iconografia implícites en el seu treball. La mostra es mou entre la causticitat i la sàtira, jugant amb situacions reals i complicades, que converteixen el dramàtic en mordaç i viceversa.


A “We don’t need another hero” trobem a un Eugenio Merino assumint el rol de cínic resistent, dedicat a mostrar les veritats nues que facin possible treure algunes màscares significatives; en aquest cas un dels cinismes cardinals: el cinisme militar i d’estat. Per tothom, els de a dalt i els de a baix, és denunciada la maldat dels conflictes bèl·lics i, no obstant això, assistim a un adoctrinament esquizoide perquè els suposadament febles siguin presentats com a herois. Tant el poder estatal com el poder militar al llarg de la modernitat ha anat traslladant el risc, i el suposat heroisme que ho acompanya, de l’antic cavaller reconvertit en heroi de guerra, a aquests altres als quals no se’ls ha perdut res a la guerra. És precisament això últim el que s’emfatitza en el conjunt escultòric “No Return policy” en el que veiem a dos soldats embalats en caixes de fusta i enviats a la guerra com armament dispensable per un servei de paqueteria urgent: una instrumentalització jurídica-política en nom de la pau.

I encara que aquesta ineludible realitat pugui en un primer moment semblar una obvietat que tots hem albergat, encara que sigui privadament, la confrontació amb una producció tan directa, insolent i còmplice amb el cinisme clàssic, ens fa sentir-nos partícips d’aquest cinisme contemporani capaç de justificar la pau a través de la guerra. "Peace Medals", medalles aparentment usades per commemorar triomfs de la guerra però resoltes formalment amb el símbol de la pau, ens dirigeix a aquest cinisme d’estat que envia les forces armades en missions de pau, carregant d’expressivitat i contundència el seu missatge. La gran ironia és haver d’enterrar en funerals d’estat a aquest herois caiguts en missió de pau. Altres peces que ens remeten de forma diàfana a aquest cinisme militar i d’estat és "Damocles´ sword". En aquest cas el gir és doble doncs no es tracta únicament de la referida sort incerta que corren els poderosos, en l’accepció clàssica del recurs literari, sinó de la inseguretat que patim tots els que vivim en les societats occidentals. Efectivament disposem d’exèrcits capaços de combatre "l’eix del mal" però a canvi de viure sota la constant amenaça del terrorisme internacional.


En quan al procediment de treball d’Eugenio Merino, ressalta el caràcter sintètic: la posta en col·lisió de realitats, iconografies i símbols dispars o oposats, genera lectures imprevisibles si considerem els elements per separat. L’aparent senzillesa d’una obra com “Victory or Death” il·lustra a la perfecció el mètode de treball de l’artista. Es tracta de l’escultura d’una mà amb dos dits alçats en posició de victòria i pau, embolicats no obstant això, en un material de filat que ens transporta a la trinxera, al camp de concentració o la presó. Una primera lectura ens mostra la impossibilitat de celebrar la victòria o la pau mentre existeixin filats que ens empresonen. Però en un segon moment, intuïm que l’artista intenta simbolitzar la simbiosi entre reforç armamentístic i pau, como si la guerra, o el poder amenaçant dels exercits aportessin estabilitat, almenys per alguns. Com si genuïnament no poguéssim gaudir de la pau encotillats com estem de tanta amenaça i armats fins al cap de munt. Aquí torna a contribuir a desemmascarar trets de la condició cínica actual.

Disseny web: activaweb.net