adn galeria
català  ·   castellano  ·   english
adn galeria
C. Enric Granados, 49
08008 Barcelona
Tel. +34 93 451 00 64
Nuevas estructuras de producción

Nuevas estructuras de producción

ADN Galeria inaugura Nuevas estructuras de producción, la primera exposició personal d’Adrian Melis.


L’obra d’Adrian Melis explora la relació entre els marcs imposats per les estructures sociopolítiques, legals o econòmiques, i les estratègies generades per part dels individus que intenten evadir o subvertir aquestes normes rígides. Directament influenciat per les condicions de vida a Cuba i per la seva pròpia experiència com expatriat voluntari a Espanya, l’artista posa en evidència les tensions entre règims de productivitat i improductivitat, presència i absència, planificació i força laboral.


A ADN, Melis presenta una sèrie de projectes que documenten les fallides del sistema i juga amb elles, proposant uns altres models de productivitat i donant espai a un “pragmatisme creatiu” que sorgeix directament de l’entorn dels subjectes. L’artista posa en evidència l’existència d’una bateria d’activitats paral·leles, l’efectivitat de les quals, es basa en acords tàcits i una permissivitat generalitzada. Interfereixen en els règims imposats, amenaçant la suposada eficiència estructural.


Com a introducció a l’exposició, la instal·lació Importaciones, lote Nº1 qüestiona les normatives que regulen la importació de productes al territori de la República de Cuba. La llei prohibeix la introducció de certs béns materials, en particular el hardware informàtic. Reaccionant davant d’aquest decret oficial, Melis es proposa desmuntar aquests artefactes tecnològics perquè deixin de pertànyer a la categoria d’objectes funcionals i puguin per tant entrar sense problema al país. A la galeria, un contenidor recollirà una sèrie d’objectes, que l’artista desmuntarà identificant les parts durant el temps de l’exposició, abans d’enviar-los a Cuba, gràcies a la complicitat de persones que es presten a introduir-les al país.

  
Una altra aproximació documental sobre activitats il·legals apareix en la sèrie de fotografies Stock, que dóna testimoni del robatori de material en edificis en construcció o a magatzems de matèria prima. Cada imatge es complementa amb un comentari que indica la quantitat i tipologia del material sostret. Les paraules completen el buit, restituint el que ha desaparegut i retornant la condició d’índex de la imatge fotogràfica. Un principi semblant guia la instal·lació 378.890m2 proyectados, que pren com a punt de partida les activitats d’empreses cubanes de material de construcció. Advertint la discrepància entre la productivitat planificada per les empreses i les xifres de producció real, Melis calcula la diferència entre pronòstics i resultats efectius i utilitza virtualment les quantitats no produïdes per elaborar una maqueta del que s’hagués pogut construir si els plans de producció s’haguessin acomplert.


La improductivitat i la utilització impròpia del temps dedicat al treball és el tema central dels projectes Plan de producción de sueños para las empresas estatales en Cuba i El valor de la ausencia. En el primer, l’artista s’ha concentrat en empreses agrupades en el que designa com “les àrees més vulnerables a la improductivitat”, entregant a cada treballador un quadern perquè hi registri els somnis esdevinguts durant la seva jornada laboral, quan es queda adormit en el seu lloc de feina. En contrast amb l’activitat laboral no complida, els somnis es converteixen en una producció psíquica, un temps actiu al servei d’un altre treballador, el propi artista – encara que aquí es tracti d’una col·laboració no remunerada. Els relats escrits dels somnis estan exposats en caixes de fusta que materialitzen un producte acabat, preparat per a una suposada comercialització. S’acompanyen amb una sèrie de fotografies relatives al projecte i els seus protagonistes.

 

El valor de la ausencia descriu un altre tipus d’evasió laboral, afavorida per la invenció d’excuses per no anar a la feina. Melis ha remunerat el treballador per la seva prestació – inventar una excusa i articular-la per telèfon –amb una quantitat de diners proporcionals a l’import descomptat del seu sou per l’absentisme. Aquí també, la voluntat de no acudir al lloc de treball genera una resposta creativa. Els arxius filmats i escrits d’aquestes excuses telefòniques són consultables en una taula de despatx.

 
Dos vídeos completen l’exposició. Aquí todo el mundo me cuida presenta una entrevista amb càmera oculta al director d’una empresa, que pateix trastorns d’esquizofrènia,  el que li permet justificar una actitud permissiva cap a les activitats il·lícites dels seus empleats. Momentos que marcaron el mundo, última obra vídeo de l’artista, sobreposa la imatge fixa d’un carrer de La Habana actual, amb l’arxiu àudio de la cadena CNN retransmetent en directe la caiguda del mur de Berlín el 1989. Una disjunció senzilla de la imatge i del so que recorda la persistència d’un sistema ideològic que, un cop desmuntat en altres parts del món, segueix condicionant la vida a Cuba.

Disseny web: activaweb.net