adn galeria
català  ·   castellano  ·   english
adn galeria
C. Enric Granados, 49
08008 Barcelona
Tel. +34 93 451 00 64
mounir fatmi - Light and Fire

mounir fatmi - Light and Fire

Del 11 de novembre del 2014 al 16 de gener del 2015

 

 

ADN Galeria presenta Light & Fire [Llum y Foc], la primera exposició individual de l’artista mounir fatmi a Espanya, La mostra reuneix una sèrie d’obres que exploren els fonaments de la història i de la societat expressada a través de la paraula escrita i en les diverses formes del llenguatge: religiós, polític, ideològic i literari. L’ambigüitat del títol ens posiciona davant de la paradoxa d’aquests dos elements: llum i foc. Des del mite de la caverna de Platon, aquests elements són la font de la nostra civilització però també s’han convertit en la causa de la seva destrucció.

 

L’exposició comença amb la imponent instal.lació Without History (2007), formada per 29 pals de salt repartits estratègicament pel sòl de l’entrada i en els quals hi ha inscrits cites del llibre El arte de la Guerra, de l’estrateg militar xinès Sun Tzu. Fatmi recorre sovint a aquests objectes en instal.lacions i escultures, les quals son traduïdes com obstacles, manifestant que l’obstacle és com una obra d’art: fràgil, inestable, vulnerable i precària.

 

Gilles Deleuze, Jacques Derrida, Jean Baudrillard, Walter Benjamin, Albert Camus, Michel Foucault són alguns dels noms dels constructors del pensament modern i post-modern que apareixen en la instal.lació de The Monuments (2008-2009). Els seus noms inscrits en aquests cascs d’obra blancs, impol.luts, ens suggereix la idea de construcció lligada al concepte de l’artista com a productor, i a la idea de treball dur però a la vegada fràgil; però no només trobem aquests paral.lelismes, sinó que també ens suggereix allò que està “en construcció”, és a dir, quelcom que està en perpètua construcció, reconstrucció o deconstrucció. I això ens porta a l’essència del pensament, al sentiment de curiositat, de replantejar-se, de qüestionar-se continuament l’estat de la condició humana. Aquesta instal.lació ens recorda que ens està permès pensar, expressar-se, parlar, escoltar i llegir.

 

A The dynamic Geography of History (2006), representat per una sèrie d’impressions digitals, mounir fatmi associa episodis polítics amb moviments artístics. Amb aquesta associació, l‘artista proposa un aspre vincle entre política i estètica, així com per exemple el capitalisme amb el minimalisme, el fascisme amb el futurisme o el socialisme amb el constructivisme. L’espectador es troba davant una sèrie irònica i humorística d’aparellaments que, tot i així, no resulta inverosímil donat els esdeveniments del segle XX.

 

Charlie Hebdo (2011) és una revista setmanal francesa de caràcter satíric, irònic i d’esquerres, que va obtenir rellevància internacional quan es va involucrar en certes controvertides caricatures de Mahoma a l’any 2006. En aquesta peça, l’artista mostra la portada de la revista d’una edició de l’any 1973, en la que l’espectador pot llegir la petició de Charlie Hebdo a les autoritats militars franceses de fer explotar una bomba atòmica al capdamnut de la Tour Eiffel. Una demanda escrita fa més de 40 anys que avui en dia provocaria gran revolta i polèmica mediàtica. No hi ha dubte de que aquest és un text irònic que il.lustra la vinculació francesa amb la carrera armamentística occidental, essent aquest un dels paísos amb el més gran arsenal  nuclear, a la vegada és una crítica per part de l’artista cap a l’absurditat i el cinisme com a motor dels conflictes bèl.lics.

 

La vídeo instal.lació History is not mine (2013-2014) ens mostra la mà del propi artista intentant escriure a màquina utilitzant martells. Tractant-se d’una gravació en blanc i negre, el vermell de la cinta desplega la carga simbòlica de narrar la violència des de la bellesa de la escriptura. Però amb aquest treball mounir fatmi no només podria referir-se a la sang, a un relat prohibit o  als mecanismes de poder colonial, sino que més aviat ens parla de la realitat del món de l’art contemporani. History is not mine neix dels esdeveniments que van ocórrer  a   l’any 2012, quan l‘artista va exposar a Toulouse, en el context del Festival de Creació Contemporània Printemps du Septembre, el seu treball Tecnologia, una projecció que combina versos del Koran amb cercles i elements inspirats en els rotorelifs de Marcel Duchamp. El fet de que estigués projectat en el sòl d’un pont transitat per vianants va donar lloc a violentes protestes per part d’alguns grups musulmans que van etiquetar el treball de fatmi de blasfèmic. Aquesta acció va acavar amb la censura i retirada de la seva obra del Festival de Toulouse. Irònicament, el títol que donava nom al festival aquell any era History is mine, i el títol de la peça de mounir fatmi és clarament la seva resposta i posicionament enfront aquest esdeveniment.

 

La idea del fotomuntatge ¿Who is Joseph Anton? (2012) neix després d’un retrobament de l’artista amb l’escriptor Salman Rushdie a Brussel.les, en ocasió de la presentació de l’autobiografia de l’autor titulada Joseph Anton. Aquest fotomuntatge ens porta a les petjades de l’escriptor que va utilitzar aquest pseudònim inspirant-se en dos dels seus escriptors preferits: Joseph Conrad i Anton Chekhov. Un pseudònim que va utilitzar per a viure i escriure durant el seu període de clandestinidat forçada a causa de les numeroses amenaces que va rebre per part del líder religiós d’Iran, Ruhollah Jomeiní, que l’acusava de blasfemar contra l’Islam a Los versos Satánicos. Aquest treball pren com a punt de partida la co-existència de tres escriptors, de tres identitats, i dóna forma a una sèrie de fotomuntatges que busca aquell nou retrat-robot, el retrat del culpable, la construcció del rostre, la identitat i en aquest cas, la identitat del ‘fugitiu’.

 

La identitat de l’escriptor Salman Rushdie reapareix al vídeo Sleep Al Naim (2005-2012), representant-lo en l’ambivalència del somni a la vegada tranquil i perturbat, un estat de vulnerabilitat mesclat amb força. Iniciat al 2005, Sleep Al Naim és una obra de ficció en blanc i negre que mostra a un home dormint tranquil.lament. El vídeo, que dura 6 hores, prèn com a referència la pel.lícula experimental d’Andy Warhol, Sleep (1963), en la que mostra al seu amic i poeta John Giorno dormint, imatge que suggereix a l’espectador l’ambivalència d’un abandó físic, tranquil i en pau. Tenint en compte les amenaces sota les quals l’escriptor Salman Rushdie va viure des de la publicació de la seva novel.la Los versos satánicos, la deriva en el somni és una forma en la que es posiciona en un estat vulnerable. Però al mateix temps, aquest moment d’inconsciència expressa a la vegada fortalesa i confiança. mounir fatmi utilitza la tecnologia digital en 3D per aconseguir reconstruir el rostre del escriptor a partir de numeroses imatges en divirses etapes i el registre de la respiració de l’artista.

 

mounir fatmi invita al visitant a qüestionar la història i la violència que comporta la seva escriptura i investigació. Les obres presentades a ADN Galeria evoquen temes recurrents per l’artista, com per exemple els de la frontera, de la profanació del objecte, del paper del llenguatge i l’escritpura. No hi ha dubte que més enllà de les seves obres subversives, es troba el doble desig d’entendre el món en el que vivim i lliberar-lo de qualsevol forma d’adoctrinament.

Disseny web: activaweb.net