adn galeria
català  ·   castellano  ·   english
adn galeria
C. Enric Granados, 49
08008 Barcelona
Tel. +34 93 451 00 64
DEMOCRACIA - Os protegemos de vosotros mismos

DEMOCRACIA - Os protegemos de vosotros mismos

Del 3 d´octubre al 11 de novembre del 2014

 

-------------------------------------------------

 

Amb la globalització, apareix un sentiment de desconfiança, rebuig i impotència cap els  mecanismes de govern i el poder polític que es tradueix en una forta crisi que altera la nostra percepció dels esdeveniments: conflictes socials, crisis econòmiques, guerres, violència, catàstrofes etc. Davant aquest escenari, un sector d’intel.lectuals, artistes, activistes i ciutadans aposten per un tipus de compromís amb el que tematitzar els diferents abusos en la societat i contrarestar-los amb models socials oposicionals i imaginatius. En moltes ocasions, davant el cinisme que domina el capitalisme global,  s’imposa no només una actitud de protesta i oposició, sinó un creixent interès cap a la construcció d’un nou espai col.lectiu d’acció dins de les existents estructures socials que combina ideologia i imaginació per tal d’expressar una voluntat anti-sistema, anti-capitalisme, anti-Estat a través d’accions que pretenen a la vegada visibilitzar el poder i soscavar-lo.

 

En aquest marc, DEMOCRACIA explora les diverses estructures de poder i l’estatus de l’espectador a través dels seus treballs i de les seves intervencions públiques que  s’insereixen en l’espai cultural, urbà i sociopolític de les societats democràtiques. Actuacions que provoquen situacions subversives i crítiques que tenen lloc en el context de la ciutat entesa com un espai de conflictes. La reflexió política i social és un element constant en la seva pràctica, apoderant-se d’aspectes de la cultura de consum – arquetips de la cultura de masses – i de forts fonaments teòrics en els que prenen com a referència a filòsofs, pensadors i activistes com a base d’una narrativa que busca redefinir nous aspectes de representació de l’espai públic.

 

En Us protegim de vosaltres mateixos, el col.lectiu DEMOCRACIA pretén activar una reflexió en l’espectador entre la tensió i l’acció característica de les seves pràctiques, que es situen com una crisi de contradiccions contemporànies entre el subjecte i el context històric.

 

L’exposició comença amb la pregunta: Ist eine Welt ohne Polizei möglich? (¿És possible un món sense policia?). Aquesta peça consisteix en dos serigrafies acompanyades per un exemplar de la revista del sindicat de la policia alemanya  Deustche Polizei. La primera serigrafia reprodueix un anunci que el col.lectiu DEMOCRACIA va inserir a la revista alemanya amb l’encapçalament Ist eine Welt ohne Polizei möglich? A la segona llegim un text en alemany que respon a aquella pregunta plantejada pels artistes, amb una resposta que es tradueix en un poema infantil de l’escriptor rus Serguei Mijalkov, poeta que va propugnar la ideologia comunista amb els seus versos.

 

L’eslògan que dóna títol a l’exposició: Us protegim de vosaltres mateixos, està representat per la imatge de l’antiavalot, una imatge familiar als nostres ulls. El col.lectiu s’apodera de la retòrica publicitària per a dissenyar una campanya que superposa frases preses d’un text escrit a petició dels artistes pel filòsof i expolicia militar Luis Navarro amb la imatgen de la policia. L’obra es complementa amb tres exemplars de la revista francesa Tribune de Lyon en els que es va incloure aquesta campanya com a part de la publicitat.

 

La següent peça es composa d’una sèrie de retrats de policies. El conjunt d’aquestes fotografies transmet a l’espectador la imatge paradoxal que a la vegada que el presenta com una figura “intocable” i “impenetrable”, ens suggereix un apropament íntim al seu rostre, a la seva identitat.

  

Per últim, a la sala del fons ens trobem el vídeo Aquí no hay espectadores, acompanyat d’una pancarta. Aquest treball mostra les respectives rutines d’un grup ultra (Els Panzers) i la policia xilena abans d’acudir a l’estadi de futbol, un nou “forat negre”, com senyala Piedad Solans en el seu assaig Público y violencia en la era del espectáculo global (2010), un espai oblidat de la memòria, un espai del trash global, on es produeix un enfrontament ritualitzat entre uns i altres. La gran majoria dels Panzers són els fills i nets d’aquells que van estar detinguts durant la dictadura de Pinochet en alguns dels llocs que s’utilitzaven com a centres de detenció i tortura, com per exemple el mateix estadi de Playa Ancha, a Valparaíso, on discorre aquesta acció. Els Panzers, que veun en aquest esport no només un espectacle i un negoci sinó també una forma d’organització comunitària, mostren una pancarta amb el lema No hay espectadores, un lema nascut fruit de la col.laboracio amb DEMOCRACIA, i que fa referència a la idea de la negació de l’espectador com agent passiu. En aquest treball es planteja la idea segons la qual les arquitectures de control com aquestes són una metàfora de l’increment de la repressió social, en aquest sentit les estrictes lleis de l’Esport que imposen un estat d’excepció sobre els ultres/panzers que cada cop més es desplacen a la totalitat de la societat.

 

Totes aquestes obres suposen una reflexió sobre l’espai de la polis, ja que és la ciutat el principal escenari del sistema capitalista en el que ens trobem immersos. Com diria Toni Negri “la resistència comença en la troballa de la realitat comú de les nostres vides”. ¿Quina capacitat té l’art per a representar la realitat en l’actual sistema capitalista? ¿Quin és l’espai de l’art en una societat absorta per l’espectacle? Seguint aquests plantejaments, la present exposició explora la sempre difícil relació entre art, societat i política aíxi com la capacitat de l’art per a comprendre la complexa realitat de la societat en la que vivim.

 

 

 

 

 

Disseny web: activaweb.net