adn galeria
català  ·   castellano  ·   english
adn galeria
C. Enric Granados, 49
08008 Barcelona
Tel. +34 93 451 00 64
Chus García Fraile. Cuestión de fe

Chus García Fraile. Cuestión de fe

 

ADN Galeria inaugura la seva temporada amb les exposicions personals Qüestió de fe de Chus García-Fraile i Ser i Durar de DEMOCRACIA.

 

Ambdues propostes formulen preguntes sobre els sistemes de creença que han permeat la nostra societat així com les mutacions i noves expressions en un context de globalització que afecta a les institucions polítiques, econòmiques i culturals a nivell mundial. Un dels punts d’ ancoratge de la cultura europea, la religió, apareix aquí en relació amb altres ideologies dels segles XX i XXI. A través de la reapropiació o la desviació d’espais de culte o llocs sacramentals, així com de la iconografia i gestes commemoratius, les obres exposades evoquen les herències ideològiques, la seva permanència o desaparició, en aquests temps de canvis radicals.

 

La obra de DEMOCRACIA projecta aquestes interrogacions en l’esfera d’una problemàtica memòria històrica espanyola confrontada a la reutilització dels espais, a la cartografia d’un territori commemoratiu. El col·lectiu de Madrid presenta un migmetratge monocanal, que constitueix la segona part del projecte Ser i Durar, exposat en 2010 a ADN.

 

“Ser i Durar” és el lema emblemàtic del parkour (també designat com “art del desplaçament urbà”), una disciplina que consisteix en assolir un punt de la manera més directa possible, superant obstacles arquitectònics i mobiliari urbà en el camí. El vídeo de Democracia documenta una sessió de parkour dins del Cementiri civil de la Almudena a Madrid. En aquesta part de la necròpolis, fundada per un decret reial al 1883, estan sepultades les persones que no professen la religió catòlica, a més de la secció consagrada als jueus.

 

Reposen aquí importants figures republicanes, socialistes, així com intel·lectuals, dels quals els epitàfis expressen valors laics, siguin d’ordre polític, idealista o personal. En un context espanyol on l’herència catòlica es manté omnipresent i segueix condicionant part de la nostra vida pública, l’ absència de referència a la creença en una vida extra-terrenal és en sí una postura ideològica forta. L’ intervenció dels traceurs (així es denominen els practicants de parkour) que recorren les superfícies de les tombes en una espècie de mapeig operat a través del moviment, la sensació física dels volums i de la gravetat, es juxtaposa a aquest espai polititzat com una acció aliena, que utilitza l’espai memorial per la seva pròpia pràctica.

 

El vídeo Ser i Durar posa en escena l’estratificació de l’espai urbà, no només en terminis entròpics, sinó també a través de la transitorietat de les idees, utopies, creences, que es transformen al llarg del temps. Mentre un dels seus principis és no tornar a passar pel mateix punt, la pràctica de parkour nega en certa manera la temporalitat que determina la història. Així com emfatitza DEMOCRACIA, els traceurs no tenen memòria, s’acosten als espais i a les estructures urbanes com un lloc sense passat, d’improvisacions i adaptació permanent. Pels artistes, aquesta actitud emparenta als traceurs amb un grup que practica la guerrilla urbana, intenta sobreviure en un context de capitalisme que manipula constantment la nostra percepció dels espais i records per produir a la vegada el desig de consum i passivitat.

      

El projecte Lampadarios.G20 de Chus García-Fraile parteix de la idea segons la qual la religió, punt de referència i catalitzador de moltes actuacions al llarg de la historia ha substituït altres sistemes ideològics, en particular polítics. Vehicles de utopies que el fracàs ha deixat la seva marca sobre el segle passat, han acabat diluint-se en la matriu única del capitalisme neoliberal.

 

A l’entrada de la galeria, escultures representen les típiques safates amb espelmes o ciris que es troben en les esglésies per demanar indulgència. Aquí les espelmes calorejades formen el dibuix de banderes nacionals: França, Japó i Regne Unit. García-Fraile ha escollit les banderes de tres de les grans potencies mundials, integrades en el G20, suggerint que la figura del estat nació i, sobretot, de les organitzacions transnacionals que controlen les transaccions a nivell mundial, han suplantat el poder de la religió.

 

Una sèrie de capces de llum reprodueix les imatges d’aquestes instal·lacions en el lloc del culte: davant de l’altar, a prop del cor sagrat de l’àbsida, les banderes nacionals llueixen i es consumeixen lentament, irrompent en un espai religiós que reflecteix una altra temporalitat i moment històric. En un context en el qual es fa evident la impotència dels poders nacionals com a entitats polítiques enfront d´interessos i sistemes determinats per l´economia global, l´obra de García-Fraile apareix com particularment pertinent. No només torna a recordar que l´estat-nació s´ha afirmat com una font de fe molt potent al llarg del segle passat, generant al seu torn “creuades” de purificació nacionalistes amb dramàtiques conseqüències, sinó que evoca també la casi obsolescència d´aquest concepte. En efecte, paradoxalment, les grans potències mundials són relativament febles fora del context d´una organització transnacional. Adquireixen i conserven pes polític, econòmic i militar només si s´incorporen a una superestructura supranacional, com en el cas del G20.

 

 

En aquest sentit, la bandera és també una relíquia o un exvoto, destinat a ser commemorat com a icona del passat. Un vídeo que mostra la consumició accelerada d´una bandera reenvia a aquesta desaparició programada, encara que constantment re-actuada a través del loop vídeo. La consumició adquireix aquí diverses ressonàncies: el foc de l’espelma reenvia a una nova icona idolatrada, així com a la seva desaparició, quan la seva petjada es redueix a un degoteig de cera i l´olor del fum.

 

 

Lampadarios G20 evoca també la relació entre la creença en una ideologia religiosa que promet un paradís post-mortem, i les ideologies polítiques modernes que van apostar per la realització dels seus objectius aquí i ara. Com observa l´artista, “abans t´excomulgaven, ara et tiren del partit. Poden considerar-se les ideologies polítiques com les noves religions?”

Disseny web: activaweb.net