adn galeria
català  ·   castellano  ·   english
adn galeria
C. Enric Granados, 49
08008 Barcelona
Tel. +34 93 451 00 64
"Ten is more than a number" - Exposición colectiva de artistas de ADN Galería por su 10º aniversario

"Ten is more than a number" - Exposición colectiva de artistas de ADN Galería por su 10º aniversario

El dissabte 29 de juny a les 12. 00 h, ADN Galeria presenta 10 IS MORE THAN A NUMBER: una exposició col·lectiva per celebrar el seu 10è aniversari. Es comptarà amb la col·laboració de: Carlos Aires, Iván Argote, Virginie Barré, Abdelkader Benchamma, Tobias Bernstrup, Santiago Cirugeda, DEMOCRACIA, Igor Iškinja, Mounir Fatmi, Daniel & Geo Fuchs, Chus García- Fraile, Regina José Galindo, Kendell Geers, Núria Güell, Adrian Melis, Eugenio Merino, Jean-Luc Moerman, Bruno Peinado, Concha Pérez i Federico Solmi.

 

En aquesta ocasió tan especial volem mostrar alguns treballs dels artistes que ens han acompanyat durant aquests deu anys i recents incorporacions, contribuint a enriquir la proposta de la galeria, facilitant el seu creixement i formació. ADN vol celebrar aquest moment fent homenatge als artistes i a totes les persones que pel seu esforç i dedicació a compartir, expressar i difondre les seves mateixes idees i intencions, han fet possible el desenvolupament i la projecció aconseguits fins ara. Des de la seva fundació al 2003, ADN Galeria ha crescut amb la voluntat de crear un espai per difondre les idees i tendències artístiques d´una generació d´artistes que comparteixen el seu entorn cultural, amb l´objectiu de ser un espai obert i dinàmic. Per això aquest any inaugurem un nou projecte: ADN Platform a Sant Cugat que consolida l´aportació cultural de la galeria. Funciona com a plataforma per a projectes expositius resultants d´una convocatòria de comisariat, presentacions performativas, programes públics de reflexió sobre la vinculació d´art i societat i residències d´artistes i comissaris. També aprofitem aquesta data per inaugurar l´espai amb dues mostres: El nou i el vell comisariada pel col·lectiu Azotea (Juan Canela & Ane Agirre), fruit del adn think tank dut a terme al llarg de l´any i micro-accions d´emergència una proposta del grup comisarial de vuelta y vuelta (Claudia Segura & Inés Jover).


La primera sala de l´exposició s´entén com un espai en el qual l´amalgama de les propostes artístiques al·ludeix a la violència i desesperació que en ocasions acaba en tragèdia. Són proposades al·legòriques que es desenvolupen al territori de la representació i proposen una aproximació a les pràctiques creatives vinculades a un posicionament d´incidència social.


L’évolution ou la mort (Matéo) de Mounir Fatmi suggereix la deconstrucción de dogmes establerts i ideologies a través de la ironització de la figura del Kamikaze. De la mateixa manera explora la relació entre els subjectes polítics, la societat i el poder hegemònic. Al costat d’aquesta peça presentem el projecte més recent de Carlos Aires: Els Desastres: una sèrie de bitllets de diferents països en els quals ha introduït imatges extretes dels mitjans de comunicació d´aquests mateixos països en conflicte capturant comportaments i simbologies comunes que componen un retrat de la distopía contemporània.

Aquesta realitat que al·ludeix en certa manera a l´absurda paradoxa de l´abundància i la fam existent en la nostra societat és a la qual es dirigeix Iván Argote grafitejan en un mur la sentència: “Si la gana és llei, la rebel·lió és justícia”. Un crit mut que escenifica aquesta infàmia i la violència estripada que es desprèn d´ella. Igual que en el projecte XX de Regina José Galindo que pren per eix central la percepció de la mort en l´existència humana però sobretot la idea de morir en absoluta solitud. L´artista mostra que en països com Guatemala, la violència extrema és part de la quotidianitat, de la pobresa diària i la tensió social. Entre 2 a 4 persones són enterrades diàriament com “XX” sense identitat ni vincles. L´artista va realitzar una performance en la qual va col·locar làpides damunt d´aquestes tombes anònimes amb la intenció de donar un lloc en la mort a aquests éssers humans. Es van dipositar un total de 52 làpides en el cementiri La Verbena de Guatemala reconfigurant l´espai i escenificant la presència d´aquests cossos absents. Kanniballe de Kendell Geers també reprèn la violència, aquesta vegada històrica, del conflicte sud-africà viscut des de la seva infància. En la pintura bicolor percebem creus, foc i desxifrem la paraula “fuck” d´entre les flames. L´ús del blanc i el negre com a únics colors remet a la pròpia biografia de l´artista i la seva mitologia personal: de la seva identitat de blanc nascut i criat a Sud-àfrica, en desacord amb el règim de l´Apartheid, fins a la seva decisió d´adoptar 1968 com a data de naixement simbòlica. Geers condensa en aquesta obra la violència d´un passat viscut per transformar-la en certa icona subversiva.



Seguim amb algunes peces de Jean-Luc Moerman que recupera icones de diferents contextos carregats de significacions simbòliques diverses per re-inscriure’les en una nova realitat, totes per igual, tractades només per la seva condició d´imatge pública. Una d´aquestes peces és Spiritual Tool: bat de baseball que dibuixa en la seva part superior el rostre de Jesus, presentat com a eina religiosa símbol de la violència emprada en nom de la fe que desvetlla la ironia i crueltat dels seus mandats. L´escultura de DEMOCRACIA Tots sou culpables excepte jo reprodueix en forma d´escultura un memorial al terrorista suïcida de petita grandària. Versa sobre l´estatus de la víctima en la societat contemporània, la definició del botxí i del sacrificat, del terrorisme, la culpabilitat i de l´ús de la ràbia en el tedi del dia a dia.

De la violència física passem en el segon espai de la galeria a projectes d’artistes agrupats perquè son un reflex dels seus interessos intel·lectuals i la relació que establim amb el nostre entorn així com el consum cultural. A través dels seus dibuixos, Adlekader Benchamma ens pregunta sobre com observem els objectes amb els quals convivim inspirat en les seves referències literaries i científiques mentre Virginie Barré amb les seva destresa reinterpreta escenes de pel·lícules de Stanly Kubrick per portar-les al aquí i a l’ara reconfigurant el seu context i obligant-nos a enfrontar-nos a elles sota una altra dinàmica de l´observar. Els dibuixos de Tobias Bernstrup de la sèrie Algorithms són un clar exemple de la influència que l´artista té dels videojocs i la tecnologia.


D´altra banda, els projectes de l´última sala juguen amb el gir semàntic i l´apropiació simbòlica per codificar aspectes de l´entramat col·lectiu contemporani. V de VerdugosEugenio Merino converteix a l´heroi venjador del còmic d´Alan Moore en una màscara de Swaroski, canviant-li el significat i fent-lo fetitxe luxós. Com diu l´artista es tracta de “la màscara dels nostres antagonistes, igual que la nostra però convertida en joia i luxe, símbol del declivi de la nostra societat”.


Els Lampadarios de Chus García-Fraile generen al·legories sobre l´escenificació de certa espiritualitat i la seva connivència i posterior suplantació històrica per la simbologia d´estat-nació mentre Federico Solmi amb A Song of Tyranny, Confessions of a Ruthless Dictator posa de manifest l´apropiació de l´ideal per a la instauració del poder hegemònic de dubtosa ètica i objectiu. La instal·lació I melt with you de Bruno Peinado desplega onze banderes nacionals, elements per excel·lència de cristal·lització de les identitats i d´exaltació del sentiment de pertinença a la pàtria. Les banderes es declinen en versions gradualment descolorides, fins a arribar al blanc total. La cancel·lació del símbol és clara i condensa les aspiracions, anhels i ideals esperats de conceptes com la pàtria i la identitat.

D´altra banda la peça Punts de Reposició de Adrian Melis utilitza les eines de l´antropologia social que qüestiona la ideologia totalitària doncs evidencia la tensió entre la presència i l´absència, la veu i el silenci en relació als esdeveniments polítics i socials contemporanis. Les imatges preses a la ciutat de Barcelona i voltants mostren murs recentment pintats que amaguen frases de protesta social prèviament escrites. Aquestes frases reproduïdes en la part inferior de les fotografies a manera de subtítols, decodifican les imatges aparentment neutres. L´artista cubà pretén reactivar un silenci imposat, de la mateixa manera que Daniel & Geo Fusch amb la sèrie fotogràfica Stasi Secrets Rooms es proposen revelar la barbàrie i l´horror de les antigues presons de la policia secreta alemanya. Les imatges desconcertants mostren cel·les obertes, soterranis de mort, milers d´arxius i de cintes destruïdes que aboquen sobre nosaltres tot l´horror de l´antiga presó de la Stasi descoberta quinze anys després de la caiguda del mur de Berlín. Igor Eskinja mostra Meeting in a remote place que apunta cap a l´aixafament del poder obrer i els seus ideals que són arrasats pel sistema capitalista actual.


Tant Santiago Cirujeda com Concha Pérez investiguen sobre el concepte del espai, la seva configuració, les seves característiques i la imatge que es genera d´aquests. En la peça que pertany al projecte d´Ocupació de solars: arquitectura mobiliària, Santiago Cirujeda mostra dins d´una maleta una maqueta d´una casa, transportable a qualsevol espai, mòbil i viatgera, adaptable a tot tipus de llocs. La fotografia de Concha Pérez Entre dues és un foto-muntatge de solars abandonats que reconfigurar la imatge de l´espai a través de la seva digitalització.


A través de projectes de participació, Núria Güell investiga el terreny de les estructures socioeconòmiques buscant les falles en les quals generar debat i facilitar eines d´activisme social; aquí mostra Fora de Joc que a través del joc de l´amagatall denuncia la situació dels immigrants a Espanya.

Prenent la teoria del repartiment del sensible de Rancière, els projectes presentats volen recompondre l´espai crític de l´art per generar un projecte polític emancipador dirigit a tots. Les propostes es converteixen en lloc d´indeterminació i esdevenen així potencial transformador que trenca el consens i dissemina el repartiment del sensible doncs la seva funció comunitària construeix espais que abans no existien, oposant-se a la jerarquia establerta. 10 is more than a number ofereix un epítom de propostes que funcionen com a declinacions personals de temàtiques compartides i preocupacions molt actuals en el marc de l´actual societat del conflicte i que al llarg d´aquests anys han consolidat el programa de la galeria.

Disseny web: activaweb.net